i Paul R. Krugman | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Paul R. Krugman

Paul R. Krugman
© Denise Applewhite-Princenton University
economia econ
Economista nord-americà.
Albany, Nova York, 28 de febrer de 1953

El 1974 es graduà en ciències econòmiques a la Universitat de Yale i el 1977 es doctorà al Massachusetts Institute of Technology (MIT), d’on ha estat professor, així com també ho ha estat de la Universitat de Stanford i de la London School of Economics. Des de l’any 2000 és professor de política i economia internacionals a la Universitat de Princeton.

A més, ha estat assessor del Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, les Nacions Unides, la Comissió Trilateral i el Departament d’Estat nord-americà, i participà en el consell d’assessors econòmics del president Bill Clinton. Columnista de The New York Times des del 1999, és considerat un dels economistes amb més influència sobre l’opinió pública.

Entre les seves obres, hom pot esmentar The Age of Diminished Expectations (1991), Geography and Trade (1992), Peddling Prosperity (1994),The Return of Depression Economics (1999), The Great Unraveling: Losing Our Way in the New Century (2003), Microeconomics (2005, amb R. Wells), Macroeconomics (2006, amb R. Wells), The Conscience of a Liberal (2007), en què fonamenta les seves posicions en política i economia, The Return of Depression Economics and the Crisis of 2008 (2009) i End This Crisis Now! (2012).

Ha tractat temes lligats a la globalització, com el creixement accelerat de les economies emergents del Sud-est asiàtic, i la crisi financera que aquestes patiren el 1997, l’estancament de l’economia japonesa, la inflació als EUA i les interrelacions entre política i economia, aspecte en el qual s’ha distingit per les dures crítiques adreçades a la política econòmica del Govern de G.W. Bush.

Ha prestat un suport explícit, en canvi, a moltes de les polítiques econòmiques del president Barack Obama. Des del final de la primera dècada del segle XXI s’ha centrat en l’anàlisi de la crisi financera mundial, i en aquest àmbit s’ha mostrat molt crític tant amb el Partit Republicà dels EUA com amb la política econòmica adoptada per alguns estats europeus i les institucions de la Unió Europea per fer front a la crisi de l'euro.

Ha rebut la medalla John Bates Clark de l’American Economic Association (1991), el premi Príncipe de Asturias (2004) i el 2008 el premi Nobel d’economia.

Col·laboració: 
AlGC / PeLl
Llegir més...