Debutà professionalment el 1952 dirigint L’amor viu a dispesa, de Josep Maria de Sagarra. Aquest any esdevingué director de la Companyia Maragall, titular del Teatre Romea, amb la qual estrenà, fins el 1957, nombroses obres interpretades per destacats actors, entre d’altres, Maria Matilde Almendros, Maria Vila, Mercè Bruquetas, Rafael Anglada o Lluís Orduna, i fou mentor de joves actors, molt especialment de Núria Espert.
Aquests anys fundà la seva pròpia companyia, el Teatre Experimental de Barcelona, amb el qual féu una gira per Itàlia (1954). L’any 1957 estrenà Juli Cèsar, de William Shakespeare, al Teatre Grec, primera obra clàssica en català autoritzada per la censura franquista. Molt actiu en l’escena teatral de Barcelona, assumí temporades de diverses sales d’aquesta ciutat (Alexis, Orfeó, Gracienc, Romea, Poliorama, etc.) i també de Madrid, on, després d’un parèntesi a París en 1957-58, el 1960 dirigí la temporada oficial del Teatre de la Zarzuela.
El 1962 tornà al Romea, on reestrenà Romeu i Julieta,de Shakespeare en versió de J.M. de Sagarra. El 1964 dirigí el Festival Homenatge al IV Centenari de William Shakespeare (Juli Cèsar, Nit d’Epifania, Macbeth). A la dècada dels anys seixanta també dirigí, entre d’altres, La zapatera prodigiosa,de Federico García Lorca, Bon Nadal Mr. Scrooge,de Charles Dickens, interpretat per Joan Capri, i la seva adaptació d'El poema de Nadal de Sagarra (1961).
L’any 1966 marxà a Amèrica, al capdavant de la Compañía Teatro Universal de Alejandro Ulloa, i hi estrenà, entre d’altres, La vida es sueño i El alcalde de Zalamea,de Pedro Calderón de la Barca, Otel·lo, de Shakespeare, i Los intereses creados,de Jacinto Benavente. Col·laborà en la fundació de les companyies nacionals de teatre de Colòmbia (1967) i, especialment, Costa Rica (1971).
Al seu retorn a Catalunya (1973), fou nomenat director de la Companyia Àngel Guimerà del Teatre Nacional de Barcelona, amb seu al Teatre Espanyol del Paral·lel, fins a la dissolució de la qual (1975) estrenà obres com ara Les troianes,d'Eurípides, i El señor Pigmalión,de Jacint Grau. Del 1975 al 1980 dirigí diverses companyies pròpies i estrenà, entre d’altres, una versió teatral de Canigó (1980), de Jacint Verdaguer. En 1981-82 el Govern de les Illes Balears li encarregà establir una Escola de Teatre de les Illes.
Novament a Catalunya, portà a l’escena diverses obres, entre les quals destaquen Fedra,de Jean Racine, i una innovadora versió de Romeu i Julieta. Continuà dirigint diversos muntatges a Catalunya fins el 1986, i a Madrid fins el 1996. Aquest any fou homenatjat, juntament amb la seva esposa, Montserrat Salvador, en el 25 aniversari de la Compañía Nacional de Teatro de Costa Rica. Tot i estar retirat (1995), continuà la seva activitat teatral de manera discontínua: el 1998 dirigí una antologia dels clàssics, Joc d’herois i d’heroïnes, a la qual seguiren les lectures dramatitzades de Caos dempeus, de Véronique Olmi (2001), i Jugant amb Molière (2005), combinació de diversos fragments del dramaturg francès.
L’any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2011 el Premi Arlequí de Teatre de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya. El 2009 publicà Cinc minuts abans que caigui el teló. Memòries de tota una vida dedicada al teatre.