Vida
Nebot dels compositors Rodolfo i Ernesto Halffter Escriche. Format al Conservatori de Madrid, fou deixeble de C. del Campo. Posteriorment amplià els estudis de composició amb A. Jolivet i A. Tansman. Director de l’Orquestra Manuel de Falla (1955-63), el 1960 fou nomenat catedràtic de composició del Conservatori de Madrid, que dirigí entre el 1964 i el 1966. A partir del 1966 es dedicà exclusivament a la composició i a la direcció orquestral. Membre de l’anomenada Generació del 51, les seves primeres obres s’emmirallaren en les de compositors com Falla, Bartók i Stravinsky. A partir del 1959, però, s’orientà cap a un llenguatge postwebernià i mostrà una peculiar assimilació del serialisme. Les seves obres prengueren una dimensió internacional i tingué el reconeixement del govern espanyol, que el 1954 li atorgà el Premio Nacional de música pel Concert per a piano (1953).
Un dels moments més importants en la seva trajectòria fou l’estrena, el 1960, de Cinco microformas, obra que abandonava qualsevol referència musical europea i es decantava per un llenguatge radicalment personal, fet que provocà un dels escàndols més grans en la història de la música a l’Estat espanyol. Convertit en un dels compositors amb més pes dins del panorama musical hispànic, el 1983 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Dedicat d’una manera especial a la composició de música orquestral, destaquen Tiento de primer tono y batalla imperial (1986), basada en peces de J.B. Cabanilles i A. Cabezón, i les Variaciones Dortmund (1987). Al final del 1991 compongué Preludio Madrid 92, amb motiu de la capitalitat cultural d’aquesta ciutat. Un dels darrers encàrrecs realitzats per C. Halffter que tingué força ressò fou Turbas, collage para orquesta per a la Semana de Música Religiosa de Cuenca. El 1996 estrenà a Dresden i Praga les seves obres Memento a Dresde i Odradek, un homenatge a Kafka. El 1997 hom inicià l’enregistrament de tota la seva obra orquestral.
Des del 1989, dirigí l’Orquesta Nacional de España com a director principal convidat. Fou guardonat també amb un segon Premio Nacional de música (1989), amb el premi Montaigne (1994), el premi Fundación Guerrero de Música Española (Madrid, 1994) i el premi europeu de composició de Karlsruhe (1995), entre d’altres. El 2015 li fou concedida la Gran Creu de l’orde civil d’Alfons X el Savi.
Estigué casat amb la pianista María Manuela Caro y Carvajal (1932-2017) i fou pare del músic Pedro Halffter Caro (Madrid, 1971).
Obra
Música escènica
Saeta, ballet (1955); Don Quijote, òpera (2000); Lázaro, òpera (2008)
Orquestra
Scherzo (1950); Cinco microformas (1960); Sinfonía (1963); Secuencias (1965); Anillos (1967-68); Requiem por la libertad imaginada (1971); Elegías a la muerte de tres poetas españoles (1974-75); Variaciones sobre la resonancia de un grito (1977); Paráfrasis sobre un tema de Haendel (1984); Tiento de primer tono y batalla imperial (1986); Variaciones Dortmund (1987); Preludio a Némesis (1988-89); Mural sonante (1993); Turbas, collage para orquesta (1996); Adagio en forma de rondo (2003)
Solista i orquestra
Concert per a piano (1953); Fibonaciana, fl., orq. cambra (1969); Pintura negra, org., orq. (1972); Concert per a violoncel (1974); Concierto para violoncelo núm. 1 (1979); Concierto para violoncelo núm. 2 (1979); Sinfonía ricercata, org., orq. (1982); Concierto para violín, viola y orquesta (1984); Concierto para piano (1987-88); Siete cantos de España, S., Bar., orq. (1992)
Música instrumental (altres)
Cuarteto de cuerda núm. 1 (1950); Sonata para violín (1959); Tres piezas, fl. (1959); Formantes, 2 pno. (1961); Codex, guit. (1963); Antiphonismoi, conjunt instr. (1967); Cuarteto de cuerda núm. 2 ‘Mémoires’ (1970); Mizar, conjunt instr. (1977); Fandango, 8 vlc. (1988-89); Endechas para una reina de España (1994)
Música vocal
Antífona pascual a la virgen ‘Regina coeli’, 4 v. solistes, cor, orq. (1952); Misa ducal, cor, orq. (~1955); Canciones populares leonesas, 1 v., pno. (1957); Pater Noster, cor (1960); Misa para la juventud (1965); Brecht-Lieder, MS./Bar., orq. (1967); Symposion, Bar., cor, orq. (1968); Yes, speak out, yes, S., Bar., 2 cors, orq. (1968); Oración a Platero, narrador, cor infantil, S., A., T., B., 5 perc. (1975); Jarchas de dolor de Ausencia, 12 v. (1979); Dona nobis pacem, cor, conjunt instr. (1984); Veni Creator Spiritus, cor, conjunt instr. (1992)
Música electroacústica
Líneas y puntos, 20 instr. vent, cinta (1967); Planto por las víctimas de la violencia, 18 instr., cinta (1970-71); Noche pasiva del sentido, S., perc., cinta (1971; sant Joan de la Creu); Cosmophonie I (1992); Cosmophonie II (1992); La piedra, la bóveda y el espejo del tiempo (1994)