S’inicià en el món de la música amb grups com Kilimanjaro’s (1976), The Meder’s, The Dumper’s i Kul de Mandril. L’any 1981 es traslladà a Barcelona, on conegué Manolo García i junts tocaren en Los Rápidos, que posteriorment s’anomenaren Los Burros (1983) i, finalment, El Último de la Fila (1985-98).
El grup, que aconseguí importants èxits, publicà, entre d’altres, els àlbums Cuando la pobreza entra por la puerta...% (1985), Como la cabeza al sombrero (1988), Astronomía razonable (1993) i La rebelión de los hombres rana (1995). Durant aquesta etapa també publicà en solitari alguns treballs com Persones estranyes (1987).
Dissolt el grup amb García, sota el seu nom ha esdevingut un dels més destacats intèrprets i autors de rock en català. Les seves lletres denoten la influència de Pau Riba, Jaume Sisa i són impregnades d’un humor provocador i surrealista.
Ha publicat Hoquei sobre pedres (1997), Cançoner electromagnètic (1999), Acadèmia de somnis (2001), La terra és plana (2004), que inclou un tema que recupera la memòria del pensador Francesc Pujols, Matem els dimarts i els divendres (2007), Viatge a Montserrat (2009), Oh my love! (2012, premi Enderrock de la crítica), Ós bipolar (2016) i Festa major d’hivern (2018). L’any 1997 s’inicià també com a productor per a, entre d’altres, Adrià Puntí, Albert Pla i Gerard Quintana. El 2008 rebé el Premio Nacional de música a la millor cançó en català i l’any 2010 el premi Enderrock al millor artista de l’any. L’any 2016 rebé el premi Altaveu a la trajectòria (conjuntament amb Manolo García).