i Lluís Permanyer i Lladós | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Permanyer i Lladós

Lluís Permanyer i Lladós
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
art art
Periodista i crític d’art.
Barcelona, 5 de setembre de 1939

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual s’ha professionalitzat. Col·laborador de la desapareguda revista Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , ha esdevingut un dels cronistes més reconeguts de Barcelona, especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals ha publicat nombrosos llibres, molt sovint il·lustrats: Retrobar Barcelona (1988), Historia del Eixample (1990), Barcelona, un paisatge modernista (1992), Biografia del Passeig de Gràcia (1994), Biografia de la Plaça de Catalunya (1995), l’anecdotari No la saps aquesta? (1996, premi Pere Quart d’humor i sàtira), Biografia de la Diagonal (1996) La Barcelona lletja (2004), 1.000 testimonis sobre Barcelona. La ciutat viscuda i jutjada per personatges no catalans al llarg de més de 2. 000 anys (2007) i L’esplendor de la Barcelona burgesa (2008), entre d’altres.

És també autor de monografies o biografies sobre escriptors o artistes: Sagarra, vist pels seus íntims (1982), Tàpies i la nova cultura (1986), Miró: noranta anys (1984), Brossa x Brossa (1999), Josep Puig i Cadafalch (2001), Miró. La vida d’una passió (2003), Antoni Clavé fa memòria (2004), a més del qüestionari 43 respostes catalanes al qüestionari Proust (1967). És també autor del llibret de l’òpera Spleen (1984) del compositor Xavier Benguerel i de la novel·la Amor a l’ombra de pedra blava (2000)  .

Ha rebut els premis Luca de Tena (1969), Ciutat de Barcelona de periodisme (1987), Nacional de Cultura de periodisme (2008), la medalla del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya (2009) i el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2012).

Llegir més...