És instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM) i membre de diverses entitats excursionistes: Centre Excursionista de Catalunya, Unió Excursionista de Catalunya de Sants, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, i de grups d’alta muntanya i escalada: Centre Acadèmic d’Escalada (CADE), Grup d’Alta Muntanya i Escalada (GAME), Peñalara, Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne. El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Antoni Sors. També feu la primera ascensió catalana al Cho Oyu (1984), l’ascensió al Lhotse Shar (1990) i la primera ascensió estatal al pilar oest del Makalu (1991). Pel que fa a l’obertura de grans rutes alpinístiques, cal destacar la via dels Catalans al Huascarán Nord (1983) i la via Catalana al Thamserku (Himàlaia del Nepal, 1999). Té una llarga trajectòria d’escalades de dificultat als Pirineus, als Alps, a Escòcia, al Canadà i a Alaska, a més d’expedicions als Andes del Perú (1986), a l’Himàlaia (1987, 1988, 1989) i al Karakoram (1988). Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Generalitat de Catalunya per la primera ascensió catalana a l’Everest i el Piolet d’Or (1999). Publicà el llibre La realitat d’un somni (1992).
Carles Vallès i Ocaña (Makalu 1991)
Arxiu C. Vallés
Alpinista.