Jordi Torras i Comamala

(Barcelona, 1922 — Barcelona, 1999)

Actor, crític i historiador cinematogràfic.

Llicenciat en farmàcia, professió que exercí esporàdicament, es formà com a actor a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Participà en el teatre professional com a component de diverses companyies, entre les quals el Teatre Lliure, el Talleret de Salt i el Teatre Nacional de Catalunya. Treballà de crític cinematogràfic a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, on el 1956 fundà, amb Esteve Bassols, els premis Sant Jordi de cinematografia. Com a actor de cinema fou dirigit, entre d’altres, per J.M.Nunes, J.A.Bardem, J.M.Forn (Companys, procés a Catalunya, 1979), F.Bellmunt, G.Herralde (La febre d’or, 1992), Bigas i Luna (Bilbao, 1978), A.Abril (L’home de neó, 1988) i Pilar Miró. Promogué sessions de cinefòrum i publicà articles i estudis periodístics sobre cinematografia, entre els quals destaca la sèrie Viajes sentimentales por los cines de Barcelona a La Vanguardia, iniciada el 1965, i l’obra publicada pòstumament Somnis de reestrena (1999). També féu teatre i sèries de televisió a TVE-Catalunya i a TVC. L’any 1989 fou guardonat amb el premi extraordinari de cinematografia de la Generalitat, i el 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.