El 1936, encara infant, emigrà amb la seva mare al Brasil, cridats pel seu pare, Joan Voltas i Nogué, que feia tres anys que hi residia, a São Paulo. Cursà estudis de periodisme i s’especialitzà en esports. Escriví una columna setmanal al diari Folha da Noite per a comentaris de futbol, i fou el creador del trofeu Taça Brasilia, que premiava el màxim golejador i el porter menys golejat de la Lliga Paulista de futbol. Posteriorment es dedicà a la publicitat i a les relacions públiques. Fou membre destacat i soci fundador del Centre Català de São Paulo i en formà part del grup musical. Durant uns quants anys fou pianista de l’esbart dansaire d’aquesta societat. Fou membre i fundador del Grup Montserrat de São Paulo, i també fundador, juntament amb altres catalans, de l’equip de futbol juvenil Barcelona FC.
El 1963 tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona. Tot i treballar com a publicitari, continuà col·laborant a la premsa brasilera, enviant cròniques i articles sobre el futbol espanyol i europeu, i signà durant tres anys la secció de pronòstics anomenada La quiniela audaz d’El Correo Catalán. L’any 2001 guanyà el premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil amb la novel·la El segrest de les balenes, i el 2010 publicà Olor de tinta, memòries de set anys com a periodista esportiu al Brasil.