Fèlix de Azúa i Comella

(Barcelona, 30 d’abril de 1944)

Escriptor i filòsof.

Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona (1982), des dels anys vuitanta s'ha dedicat a la docència universitària, primer a la Universitat del País Basc i posteriorment com a professor d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on el 1993 obtingué la càtedra d'estètica. En 1993-95 fou director de l'Instituto Cervantes de París. Escriptor de molts registres (poesia, assaig, periodisme, novel·la), Josep M. Castellet l'inclogué en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles (1970). És autor dels reculls de poemes Cepo para nutria (1968), El velo en el rostro de Agamenón (1970), Edgar en Stéphane (1971), Lengua de cal (1972), Pasar y siete canciones (1977) i Farra (1983), entre d'altres. Quant a la seva obra filosòfica, és de difícil enquadrament i està dedicada a l'art. És autor d'un Diccionario de las artes (1996, reeditat diverses vegades).

Col·laborador habitual en la premsa, ha destacat en la narrativa i l'assaig, d'un acusat culturalisme, on manifesta un humor corrosiu, crític amb nombrosos aspectes de l'actualitat. Cal esmentar les novel·les  Mansura (1984), Historia de un idiota contada por él mismo (1992), Diario de un hombre humillado (1987, premi Herralde de novel·la), Cambio de bandera (1991), Demasiadas preguntas (1994) i Momentos decisivos (2000). Del s assaigs i reculls d'articles sobresurten La paradoja del primitivo (1983), El aprendizaje de la decepción (1989), Baudelaire y el artista de la vida moderna (1992), Salidas de tono (1997), La invención de Caín (1999), Lecturas compulsivas. Una invitación (1998), La arquitectura de la no-ciudad (2004), Ovejas negras (2007), Autobiografía sin vida (2010) i Autobiografía de papel (2013). Coautor del volum Fòrum babel. El nacionalisme i les llengües de Catalunya (1999), és un dels intel·lectuals contraris a la normalització lingüística i al catalanisme que, a través de diverses plataformes confluïren en la creació del partit polític Ciutadans. L'any 2012 fou guardonat amb el Premio González-Ruano de periodisme i el 2016 ingressà a la Real Academia Española.