Tradicionàrius

Nom amb què es coneix el Festival de Música Tradicional i Popular Tradicionàrius, nascut a Barcelona l’any 1987 gràcies a un col·lectiu de músics de folk encapçalat per Jordi Fàbregas.

La iniciativa, celebrada per primer cop el 15 de gener de 1988 amb un recital de Jaume Arnella i un ball popular amenitzat per Els Ministrers al bar del centre cívic L’Artesà del barri de Gràcia de Barcelona, conegut des del 1993 com CAT (Centre Artesà Tradicionàrius), es creà amb l’objectiu de recuperar el llegat de la música popular dels Països Catalans i de construir un circuit de música en directe que situés aquest gènere musical en el mercat discogràfic.

El festival ha esdevingut el de més seguiment i ressò del seu gènere de tots els que s’organitzen a Catalunya. Habitualment s’edita un disc amb els concerts enregistrats durant el festival. El cicle dedica una setmana a Mallorca i inclou la representació dels Foguerons de Sant Antoni. El 2003 s’obrí a la participació de grups estrangers i, des d’aquest any, rep el nom de Festival Folk Internacional.

El Centre Artesà Tradicionàrius ha estat també entre els impulsors del Manifest per la Música de la Terra, un document consensuat que inclou mesures per a preservar l’ensenyament, la protecció i la promoció de la música tradicional, i que fou presentat el 2004 al Parlament de Catalunya. El CAT també organitza, els dos darrers mesos de l’any, l’Euskal Herria Sona!, i edita, des del 1996, el Tradifolk, un calendari de les trobades i els festivals de música tradicional i popular dels Països Catalans. Un altre festival creat a l’ombra del Tradicionàrius és el cicle Solc. Tradicionàrius al Lluçanès. Des del 1996 participa en la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel organitzant els Tallers d’Arsèguel. Escola Folk del Pirineu. El 2008 fou inaugurada una important renovació de l’antic local de Gràcia que incorporava nous espais amb els quals n’augmentà de manera notable la polivalència.