i José Eduardo dos Santos | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

José Eduardo dos Santos

Política
ciències polítiques polít
Polític angolès. 
Luanda, 28 d'agost de 1942

Membre del comitè central del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola (MPLA), fou ministre d’Afers Estrangers (1975) i de Planificació (1978). El 1979 succeí Agostinho Neto a la presidència de la República i de l’MPLA. El 1991 impulsà l’aprovació d’una constitució democràtica que representava l’abandonament del marxisme leninisme i signà un acord de pau amb la guerrilla Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola (UNITA), però la guerra civil revifà després que aquest grup impugnés la victòria de l’MPLA en les eleccions del 1992. Signà nous acords amb UNITA (1994 i 1997), però el conflicte no acabà fins a la mort, el 2002, del líder d’aquest partit, Jonas Savimbi. El 2007 anuncià eleccions legislatives (les primeres des del 1992). Celebrades al setembre de l’any següent, el resultat molt favorable a l’MPLA refermà el seu lideratge.

L’any 2010 el Parlament aprovà una nova Constitució per la qual el líder del partit guanyador de les legislatives esdevenia automàticament president del país, sistema pel qual fou reelegit el 2012. Des del final de la guerra civil (2002), ha explotat a fons la gran riquesa petroliera del país, que ha enriquit sobretot la seva família, i ha instaurat un règim autoritari, en el qual els mitjans de comunicació són sotmesos a un fort control. En particular, la seva filla Isabel dos Santos (Bakú, antiga República Soviètica de l’Azerbaidjan, 1974), propietària de diversos negocis, és considerada la dona més rica d’Àfrica, i el 2016 fou designada president de la companyia petroliera estatal, Sonangol.

El febrer del 2017 José Eduardo dos Santos anuncià que renunciava a la presidència en les legislatives del setembre, després de trenta-vuit anys en el poder (el segon mandatari africà que s’ha mantingut més temps en el poder, després de Teodoro Obiang, i designà com a successor João Lourenço, que les guanyà al capdavant de l’MPLA. Continuà, tanmateix, com a líder del partit i, un mes abans de la celebració de les eleccions, el Parlament aprovà una llei que prohibia al nou president destituir durant vuit anys els caps de l’exèrcit, la policia i els serveis d’intel·ligència, i també garantia immunitat a Dos Santos en designar-lo membre del Consell de la República. Un cop en el càrrec, al novembre Lourenço destituí Isabel dos Santos de la presidència de Sonangol.     

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2018-02-01
Llegir més...