Especialista en cirurgia ortopèdica, participà com a regatista en les proves de la classe finn de vela dels Jocs Olímpics de Mèxic del 1968, Munic del 1972 i Mont-real del 1976, i es proclamà campió del món en una ocasió. També practicà el rugbi, i formà part deu vegades de la selecció nacional belga.
El 1989 fou elegit president del Comitè Olímpic belga. Membre del COI des del 1991, posteriorment fou president de la Comissió Mèdica de la Federació Internacional de Vela. El 1998 s’incorporà al comitè executiu del COI. Responsable de la Comissió de Coordinació dels Jocs de Sydney (2000) i dels Jocs d’Atenes (2004), el 2001 fou elegit president del COI, en substitució de Joan Antoni Samaranch. Destacà per ser un dels principals impulsors de la lluita contra el dopatge. L’any 2009 li fou renovat el mandat fins al 2013, i al setembre d’aquest any el rellevà a la presidència del COI l’alemany Thomas Bach.