i Lega Nord | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lega Nord

Nom català de Lliga Nord
Nom català de Lliga Nord
ciències polítiques polít
Partit polític italià de dreta i orientació federalista o secessionista.

Fundada el desembre del 1989 a partir de diversos moviments del nord d’Itàlia, com la Lega Veneta o la Lega Lombarda, Umberto Bossi en fou líder indiscutible i secretari general fins el 2012. Centrada en la denúncia de la dependència del sud d’Itàlia envers el nord i del centralisme i l’immobilisme de Roma, en les eleccions generals del 1992 obtingué un suport del 8,7% amb un programa centrat en una reforma fiscal basada en un model federal i en la descentralització. Sòlidament implantada en els nivells regional i local, esdevingué una força destacada en el panorama polític italià posterior a l’ensorrament de la Democrazia Cristiana, i després de les eleccions legislatives del 1994, s’integrà a la coalició de centredreta que, sota el nom de Polo delle Libertà, aglutinava el partit de Berlusconi (Forza Italia) i la postfeixista Alleanza Nazionale. Tot i aconseguir dos ministeris, nou mesos després d’iniciada la legislatura, les diferències amb aquest darrer partit en provocaren la retirada, a conseqüència de la qual caigué el govern.

A l’oposició, encapçalat per Bossi, el partit es feu notar no sols per les reivindicacions territorials, sinó també per posicions estridentment xenòfobes que li valgueren la consideració de força populista. Radicalitzà aparentment les seves posicions quan els anys 1995-96 instituí un “Parlament del Nord” (sense cap poder real) i al setembre d’aquest darrer any proclamà, després de la celebració d’un referèndum no oficial, la independència de la Padània. L’any 2000, coalitzat novament amb Berlusconi, entrà en el govern de centredreta presidit per aquest, però el bloqueig de la reforma territorial provocà la sortida del govern el 2005. El 2006 passà de nou a l’oposició en guanyar el centreesquerra, però després de les eleccions de l’abril del 2008 tornà a formar part de la coalició liderada per Berlusconi amb una representació augmentada gràcies a la duplicació dels vots (8,3%) i obtingué quatre ministeris, entre els quals el de Reforma Territorial, a càrrec de Bossi.

En les eleccions al Parlament Europeu del 2009 obtingué nou escons, i s’integrà en l’euroescèptica Unió per a l’Europa de les Nacions. El novembre del 2011, juntament amb la resta de partits de la coalició, cedí el govern a l’executiu tècnic presidit per Mario Monti. El juliol del 2012 fou nomenat secretari general Roberto Maroni en substitució d’Umberto Bossi, que dimití després d’ésser denunciat per corrupció. Bossi, tanmateix, fou promogut a una presidència honorífica. En les eleccions del febrer del 2013, integrada de nou en la coalició liderada per Berlusconi, la Lega Nord obtingué el 4% dels vots. A diferència d’aquest partit, passà a l’oposició, on inicià una campanya qualificada de racista contra una ministra del govern Letta. El desembre del 2013 Matteo Salvini succeí Maroni a la secretaria general. Un cop en el càrrec, Salvini desplaçà gradualment el secessionisme programàtic del partit vers el discurs antiimigració. Aquest desplaçament d’èmfasi, reflectit en el canvi de nom del partit de Lega Nord a Lega (bé que no s’aplicà en els estatuts del partit) li reportà bons resultats en les eleccions generals del 4 de març de 2018 (tercera força amb 126 escons sobre 630 a la Cambra dels Diputats). El maig del 2018 constituí un govern de coalició amb el Movimento 5 Stelle amb l’independent Giuseppe Conte com a primer ministre i Salvini com a ministre de l’Interior. En aquest càrrec, Salvini impulsà una dura campanya antiimmigració. El maig de l’any següent, sota l’eslògan “prima l’Italia”, fou el partit més votat en les eleccions al Parlament Europeu (28 de 73 escons). Els seus diputats s’integraren en el grup Identitat i Democràcia, contrari a la UE.

Tres mesos després d’aquesta victòria (agost del 2019) Salvini anuncià, adduint desacords diversos, una moció de censura contra el primer ministre Conte. En resposta, aquest dimití i anuncià eleccions anticipades, però dies més tard revertí la decisió quan l’M5S i el Partito Democratico tancaren un acord per a formar una nova coalició de govern que prescindia de la Lega Nord.

Col·laboració: 
JCE
Llegir més...