Timor Oriental

Timor-Leste

Aspecte de la costa de Timor Oriental

Estat de l’Àsia sud-oriental situat al sector oriental de l’illa de Timor, que territorialment compta a més amb l’illa d’Atauro (144 km2) i l’enclavament d’Ambeno.

La capital és Dili (192.652 h [2010]). País muntanyós, destaca el Ramelau de 2.960 m. El clima és equatorial. La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia. L’activitat principal és l’agricultura: ultra els conreus de subsistència (arròs, blat de moro i mandioca), en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal. També hi ha ramaderia (bestiar boví, cabrú i oví).

Colònia portuguesa fins el 1975, poc després fou ocupada militarment per Indonèsia, i la convertí en la província de Timor Est (1976) malgrat la declaració per part de l’ONU d’ocupació il·legal i de la resistència del Front d’Alliberament de Timor (FRETILIN). L’any 1998 el govern indonesi acceptà convocar un referèndum tutelat per l’ONU sobre l’autodeterminació de Timor Est. Celebrat el 31 d’agost de 1999, el clar resultat favorable a la independència (78% dels vots) fou seguit de violents assassinats per part de grups proindonesis. Al setembre del mateix any, les pressions de països occidentals permeté l’alliberament del líder independentista José ‘Xanana’ Gusmão, encarcelat des del 1992, i el desplegament d’una força de pacificació de l’ONU. El 19 d’octubre el parlament indonesi anul·là l’annexió del 1975, el que significà una acceptació del referèndum, i una setmana després, l’exèrcit indonesi es retirà del territori. Des d’aquest moment fins a la declaració oficial d’estat independent una Administració Transitòria de l’ONU se'n feu càrrec del territori. L’assemblea constituent sorgida de les eleccions de l’agost del 2001 era formada en més de la meitat dels membres per l’antic partit opositor FRETILIN. Paral·lelament a la redacció d’una constitució pluralista i democràtica (una primera versió de la qual fou aprovada al febrer del 2002), es crearen, al juny del 2002, una Comissió de la Veritat i la Reconciliació i un tribunal per als drets humans per a investigar i jutjar els crims comesos els anys previs a la independència. La normalització de relacions amb Indonèsia fou també una de les prioritats, reflectida en la signatura de diversos tractats al febrer del 2002, i el mandat de les Nacions Unides (Timor Oriental hi ingressà com a membre de ple dret al setembre del 2002) de suport a les autoritats del nou país s’exercí mitjançant una missió especial (UNMISET) establerta al maig del 2002; el 2004 hi hagué una considerable retirada de les tropes de pacificació. A l’abril del 2002 José “Xanana” Gusmao obtingué una clara victòria en les eleccions presidencials i el 19 de maig es proclamà solemnement la independència. Malgrat la destrucció del país durant els anys de conflicte, l’elevat volum d’ajut exterior i l’abundància de recursos energètics ha fet preveure un futur pròsper per a l’illa. El 2001, Austràlia i representants del nou estat signaren un acord d’explotació dels jaciments marins, i al febrer del 2004 començaren les primeres extraccions de gas. A l’abril de 2005 la visita del president indonesi Yudhoyono, durant la qual fou signat un acord fronterer entre embdós estats, assenyalà l’inici de la normalització de les relacions entre Timor Est i Indonèsia. A l’agost fou establerta una comissió de la pau i la reconciliació entre ambdós països per a examinar les atrocitats comeses el 1999. Al maig de 2006 esclatà una onada de violència entre diverses faccions rivals de l’exèrcit que hagué de ser sufocada amb l’ajut de forces estrangeres. A conseqüència dels avalots, el primer ministre dimití i el substituí José Ramos Horta, un dels artífexs de la independència juntament amb Gusmao i l’arquebisbe de Dili Carlos Filipe Ximenes Belo. Ramos Horta guanyà les eleccions presidencials del maig de 2007. Arran dels resultats en les eleccions legislatives del juny, la incapacitat del FRETILIN, (que havia guanyat els comicis per majoria relativa) per a formar govern entrà en una nova etapa d'inestabilitat que degenerà en violència quan Ramos Horta nomenà Gusmao primer ministre a l’agost. Al febrer de 2008, ambdós foren objecte d’un atemptat, en el qual Ramos Horta resultà greument ferit. A l’abril del mateix any, es produí la rendició de Gastão Saldinha, acusat d’intentar assassinar el president i el primer ministre.