i Albert Mestres i Emilió | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Albert Mestres i Emilió

Literatura
literatura lit
Escriptor, traductor i director d’escena.
Barcelona, Barcelonès, 11 de gener de 1960

Fill del compositor Josep Maria Mestres i Quadreny. De formació autodidàctica, el 2008 es llicencià en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. Professor des d’aquest any a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha publicat els poemaris O res (1991), A sac (1999), Tres (2001), Llum (2007), Comèdia (2008), Nous (2013) i Poemes intestins (2018); les novel·les Ales de cera (1996), La ela de Milet (1998), La tercera persona (2001) i La pau perpètua (2006); els textos teatrals La bufa (1998), Dramàtic i altres peces (2002, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2003), Vides de tants (2003), 1714. Homenatge a Sarajevo (2004), Temps real (2007, en traducció francesa 2008), Odola (2007) i Dos de dos (2008); els reculls de contes Vides de tants (2000) i El conte de la llacuna. Mites i llegendes dels indis huave (2000), i l’assaig Història i tragèdia. A propòsit dels catalans jueus (2007). A més, és coautor, amb Mónica Piera, d’El moble a Catalunya. L’espai domèstic del gòtic al Modernisme (1999).

En el camp escènic és autor del text de les òperes La petita bufa (1995), adaptació del seu text teatral La bufa, amb música de Jordi Rossinyol i direcció d’Andreu Carandell, i 1714. Món de guerres (2004), amb música de set compositors i direcció de Ramon Simó, de la cantafaula La llet del paradís (1996), de les accions poètiques Comèdia (1998) i Paradís (2003), dels espectacles Opsis (2001) i Salt al buit (2003), de les adaptacions de Dramàtic (2002) i Vides de tants (2003), de Peça cua per a l’Informe per a una acadèmia (2004), Contes estigis o El cabaret dels morts (2004), Temps real (2007), Dos de dos (2008) i del concert-recital El rastre d’Orfeu (2002).

Ha col·laborat amb les companyies teatrals Zootrop, La Fura dels Baus i OOFF Companyia. Ha dirigit Do’m, d’E.Casasses (2003); Informe per a una acadèmia de Franz Kafka amb cua, d’Albert Mestres (2004); A l’ombra de la fondalada, de J.M. Synge (2006); Sabates de taló alt, de Manuel Molins (2008), i L’hivern plora gebre damunt el gerani, d’Agustí Bartra (2008), i ha codirigit Sata-Suite Bufa-na, de J. Brossa i J.M. Mestres Quadreny (2002).

Ha traduït obres del marquès de Sade, Villiers de L’Isle-Adam, Marcial, T. Landolfi, C. Nodier, G. Steiner, F. Pessoa, A. Baricco, J. Worms, D. Edwards, J.P. Sartre, J.M. Synge, Th. De Quincey i J. Racine.

Col·laboració: 
OCC
Data de revisió: 
2018-10-08
Llegir més...