Mònica Terribas i Sala

(Barcelona, 16 de gener de 1968)

Mònica Terribas i Sala

© Parlament de Catalunya

Periodista.

Llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona (1991), es doctorà el 1997 en filosofia per la Universitat de Stirling (Escòcia). Exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra des del 1993, i com a professora titular del Departament de Comunicació des del 2003, d’on fou vicedegana en 2000-04. És també membre de la Junta d’Estudis de Periodisme d’aquesta universitat i fou membre de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya (nomenada el 2001).

És autora de diverses publicacions sobre mitjans de comunicació de massa en relació amb el concepte d’identitat col·lectiva i l’esfera pública. S’inicià en la televisió en l’equip de Joaquim Maria Puyal, i posteriorment ha estat directora de documentació de diversos programes de Televisió de Catalunya (La vida en un xip, 1989-91; Persones humanes, 1994-96; Un tomb per la vida, 1993-94) i ha dirigit Som i serem (1995-96), Les dues cares (2002) i Nexes (2020-21), amb Jordi Basté.

Des del 2002 fins al 2008 dirigí el programa d’entrevistes La nit al dia. El maig del 2008 fou nomenada directora de Televisió de Catalunya, en substitució de Francesc Escribano, càrrec que ocupà fins l’abril del 2012 en què, al seu torn, fou rellevada per Eugeni Sallent. L’agost del mateix any s’incorporà com a consellera delegada i editora al diari Ara. Deixà aquests càrrecs en ser nomenada directora i conductora del programa El matí de Catalunya Ràdio, a partir del setembre del 2013, en substitució de Manel Fuentes. El juliol del 2020 anuncià la retirada del programa en acabar la temporada, i a l’octubre s’incorporà a la secció de continguts de no-ficció de Mediapro. El febrer del 2022 assumí el càrrec de vicepresidenta d’Òmnium Cultural.

Ha rebut, entre altres guardons, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya de periodisme (2003), el premi Zapping 2004 dels Teleespectadors Associats de Catalunya al millor programa per La nit al dia (guardonat també el 2005 amb el Zappìng al millor programa d’actualitat), el Premi 1924 de Comunicació Audiovisual, concedit per Ràdio Associació de Catalunya (2005), l’Òmnium Cultural de televisió (2005), el Premi Ciutat de Barcelona de televisió (2006), el premi Quim Regàs de periodisme (2009), el premi Memorial Francesc Macià de la Fundació Irla (2012), el premi Nit de les Revistes i la Premsa en Català (2014), el premi Ràdio Associació de Catalunya (2018) i el Premi Cristina Requena i Giró de Periodisme (2020). L’any 2021 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.