Membre del Club Natació Horta fins l’any 2000, ja com a júnior començà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat i passà al Club Natació l’Hospitalet. Després d’un parell d’anys amb Víctor Maya, començà a entrenar-se a les ordres de Joan Fortuny. El 2008 fitxà pel Club Natació Sant Andreu, on també nedava el seu germà Àlex. A partir del 2010 decidí alternar la piscina amb les aigües obertes, modalitat en què es proclamà campiona d’Espanya (2011), i guanyà el descens de la Ría de Navia i la Travessia de l’Estany de Banyoles, entre altres proves. En piscina, fins el 2012 havia guanyat vint-i-quatre Campionats d’Espanya: tretze d’hivern (un de 200 m, cinc de 400 m, sis de 800 m i un de 1.500 m) i onze d’estiu (un de 200 m, quatre de 400 m i sis de 800 m), i havia batut catorze rècords d’Espanya en piscina llarga (sis de 400 m i de 800 m, i dos de 1.500 m) i vint-i-set en piscina curta (nou de 400 m, deu de 800 m i vuit de 1.500 m). Participà en els Jocs Olímpics d’Atenes (2004), Pequín (2008) i Londres (2012), on fou l’única dona a competir tant en piscina com en aigües obertes; i disputà sis Campionats del Món (2003, 2005, 2007, 2009, 2011, 2013), en el darrer dels quals, celebrat a Barcelona, també competí en piscina i aigües obertes, i sis Campionats d’Europa (2002, 2004, 2006, 2008, 2010, 2012). En els Campionats d’Europa fou campiona en 800 m i 4 × 200 m (2004), subcampiona de 4 × 200 m (2002), 800 m (2008) i 1.500 m (2008), i tercera en 1.500 m (2010, 2012). En piscina curta, guanyà la medalla d’or (2010) i la de bronze (2008) en 800 m al Mundial; una d’or (2003), tres de plata (2007, 2009, 2011) i dues de bronze (2004, 2006) als europeus també en 800 m i una altra de bronze (2004) en 400 m. L’any 2014 fitxà pel Club Natació Sabadell, i el 2016 es proclamà campiona d’Espanya en aigües obertes en la modalitat de 5 km. Participà en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro (2016), en la modalitat de 10 km en aigües obertes.
Erika Villaécija i Garcia
© Real Federación Española de Natación
Nedadora.