Es doctorà el 1968 a la Universitat de Columbia. Posteriorment, feu recerca a les universitats de Stanford i de Michigan. Des del 1978 fou professor al California Institute of Technology. El 2005 rebé el premi Nobel de química pel desenvolupament d’un catalitzador per a la metàtesi de les olefines (1992), premi que compartí amb Yves Chauvin i Richard R. Schrock.