En el cas del sistema solar tan sols Venus i Mercuri poden transitar, segons un observador a la Terra, pel davant del Sol. Mentre que els trànsits de Mercuri són fenòmens que es donen en mitjana 14 vegades per segle, els de Venus són molt poc freqüents, ja que només se'n produeixen dos cada 120 anys aproximadament. El 8 de juny de 2004 hi hagué un d’aquests rars trànsits de Venus, que fou observat per milers d’astrònoms i per nombrós públic arreu del món. El proper es produirà el 5 de juny de 2012, però no serà visible des de Catalunya. Als s. XVII i XIX els trànsits de Venus serviren per a determinar la distància de la Terra al Sol, ja que tal com havia proposat Edmond Halley el 1716, utilitzant observacions realitzades des de diversos llocs de la Terra és possible deduir aquesta distància. En el cas de planetes que orbiten al voltant d’altres estrelles, el trànsit del planeta per davant de la seva estrella observat des de la Terra es tradueix en una disminució de la llum que es rep de l’estrella. La detecció i estudi d’aquesta variació de lluminositat poden ajudar a detectar el planeta en qüestió i establir algunes de les característiques de la seva òrbita. Amb aquest mètode es descobrí al novembre del 1999 un planeta que gira al voltant de l’estrella HD 209458.
m
Astronomia