El document s’aprovà durant la cimera de Niça de 7 de desembre de 2000. Tipifica una sèrie de drets que havien estat reconeguts per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sota la inspiració de les tradicions constitucionals dels estats membres. La Carta dedica el primer títol al reconeixement de la dignitat humana, del dret a la vida, del dret a la integritat de la persona, a la prohibició de tortura i a la prohibició d’esclavitud. En el títol segon, s’hi troben reconegudes les llibertats clàssiques d’expressió, de pensament, de respecte a la vida familiar, de treball, de reunió i associació, entre d’altres. En el tercer títol es desenvolupa el dret a la igualtat i la prohibició de discriminació. El quart, sota l’epígraf de solidaritat, es refereix al conjunt de drets en l’àmbit de les relacions laborals i als drets vinculats a la protecció de la salut i al medi ambient. El títol cinquè, anomenat de ciutadania, fa al·lusió als drets de participació política (sufragi, petició) i, finalment, el sisè es refereix als drets vinculats a la tutela judicial efectiva, al dret al jutge imparcial i a altres drets relatius als procediments jurisdiccionals. La Carta es clou amb un darrer títol, que fa referència a les clàusules transversals d’aplicació, on es proclama que qualsevol limitació de l’exercici dels drets i les llibertats haurà d’ésser establerta per llei i respectar el contingut essencial d’aquests, de manera que tan sols es podran introduir limitacions quan siguin necessàries, quan responguin als objectius generals reconeguts per la Unió i respectin el principi de proporcionalitat. La Carta, que en ésser proclamada no tenia força jurídica obligatòria, s’incorporà a la segona part del tractat pel qual s’estableix la Constitució Europea. A mitjan 2005, en la mesura que aquest tractat no havia estat ratificat per tots els estats membres i no havia entrat en vigor, les disposicions de la Carta encara no eren efectives, si bé alguns òrgans jurisdiccionals, entre els quals el Tribunal Constitucional espanyol, reconegueren el seu valor a efectes interpretatius.