Joan Herrera i Torres

(Barcelona, 29 de gener de 1971)

Joan Herrera i Torres

© iniciativa.cat

Polític.

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i especialitzat en dret urbanístic i del medi ambient. Començà la seva activitat pública en el moviment estudiantil en el sindicat AEP-ACE i en col·lectius pacifistes i solidaris amb el Tercer Món. El 1991 s’incorporà a la branca juvenil d’Iniciativa per Catalunya-Verds. Cinc anys després fou nomenat coordinador nacional de Joves amb Iniciativa. Candidat a les eleccions municipals de Barcelona del 1995 i a les catalanes del 1999, l’any següent fou nomenat portaveu d’Iniciativa per Catalunya, càrrec des del qual consolidà el seu pes en la direcció encapçalada des del 2000 per Joan Saura i Laporta. En les eleccions generals del 2004 fou cap de llista per Barcelona i després de la victòria del PSOE negocià la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero, al costat del líder d’Izquierda Unida, Gaspar Llamazares Trigo. Revalidà l’escó al Congrés dels Diputats el 2008, que ocupà fins el 2010.

El 2007 entrà a formar part de la direcció d’ICV com a vicepresident de la Federació, i el novembre del 2008 passà a ocupar la primera secretaria en substitució de Jordi Guillot. En la reestructuració dels òrgans de direcció del partit que tingué lloc l’any 2013, fou elegit coordinador general conjuntament amb Dolors Camats, càrrec que ocuparen fins a la celebració del Consell Nacional del 2016, en què foren rellevats per un nou equip. Diputat al Parlament de Catalunya (2010, revalidat en el càrrec el 2012), encapçalà la seva formació en l’anomenat “procés sobiranista”, que incloïa el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, però hagué de fer front a importants dissensions internes. Després d’un suport reticent a la consulta del 9-N, portà a ICV a apartar-se del corrent central del sobiranisme, tot defensant un referèndum pactat amb Espanya com a via exclusiva per a exercir l’anomenat dret a decidir. Renuncià a la presentar-se a les eleccions del 27 de setembre de 2015, i en l’assemblea d’ICV de l’abril del 2016, que escollí una nova direcció encapçalada per Ernest Urtasun, s’incorporà a l’executiva de la formació. El setembre del 2016 fou nomenat director de l’Escola Superior de Quadres de Comissions Obreres, i posteriorment impartí la docència a la Universitat de Girona. Del juliol del 2018 al setembre del 2019 fou director general de l’Institut de Diversificació i Estalvi de l’Energia, organisme dependent del Ministeri de Transició Ecològica.