Joan Saura i Laporta

(l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 24 d’abril de 1950)

Joan Saura i Laporta

© iniciativa.cat

Polític.

Estudià enginyeria química. Tinent d’alcalde a l’Hospitalet de Llobregat (1979-91) i diputat al Parlament de Catalunya (1988-95), el 1993 fou elegit vicepresident d' Iniciativa per Catalunya-Verds (IC). Diputat al Congrés el 1996 i reelegit el 2000, el 1998 s’integrà en el grup mixt del Congrés dels Diputats. El 2000 fou nomenat president d’IC-Verds, en substitució de  Rafael Ribó i Massó , càrrec en el qual fou confirmat el 2004 i el 2008.

Al maig del 2002 fou escollit candidat d’ICV a la presidència de la Generalitat, i des d’aleshores impulsà un acord amb Esquerra Unida i Alternativa per formalitzar una llista conjunta. Després dels comicis catalans de l’any següent fou un dels artífex de l’acord del Tinell que portà Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat al capdavant d’un govern tripartit integrat pel PSC, ERC i ICV. Fruit d’aquest pacte de govern, fou nomenat conseller de relacions institucionals i participació.

Des d’aquest càrrec fou un dels impulsors de l’elaboració del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , a través dels treballs de l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA). Després de la constitució del segon govern de coalició PSC, ERC i ICV sorgit de les eleccions del novembre de 2006 fou nomenat conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. El 2007 formà part de les comissions bilaterals estat-Generalitat encarregades de desplegar el nou estatut, del traspàs del Servei de Rodalies i de l’Hospital Clínic. Com a conseller d’interior continuà el desplegament dels mosso d’esquadra en territori català, però la seva actuació com a responsable d’aquest cos fou molt discutida per l’oposició.

No presentà la candidatura en les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 2010, i al febrer de l’any següent fou designat senador pel Parlament de Catalunya.