Doctor en filosofia per la Universitat Catòlica de Lovaina, amplià estudis a l’Escola d’Alts Estudis de París. Fundà el Departament de Comunicació a la Universidad del Valle, a Cali (Colòmbia), on romangué entre el 1975 i el 1995. Posteriorment, exercí la docència a l’Instituto Tecnológico i de Estudios Superiores de Occidente, a Monterrey (Mèxic), entre el 1995 i el 2002. Presidí l’Asociación Latinoamericana de Investigadores de la Comunicación (ALAIC).
A Comunicación masiva: discurso y poder (1978) estudià com les elits dominants fan servir els mitjans de comunicació com a instruments de dominació ideològica. Més endavant evolucionà cap a posicions més matisades en què reconegué el potencial de la cultura popular en alguns països llatinoamericans: De los medios a las mediaciones (1987) i Procesos de comunicación y matrices de cultura (1989), en què estudia com els mitjans de comunicació contribueixen a la generació de noves formes de cultura popular. També publicà, entre d’altres, Televisión y melodrama (1992) i Oficio de cartógrafo (2002).