i atemptats de l’onze de setembre de 2001 | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

atemptats de l’onze de setembre de 2001

ciències polítiques polít
Atemptats massius que tingueren lloc l’11 de setembre de 2001 en tres punts diferents dels EUA, perpetrats per terroristes vinculats al fonamentalisme islàmic.

Crònica dels atemptats de l'onze de setembre de 2001

El principal dels tres atemptats fou comès contra el World Trade Center de Nova York: diversos terroristes segrestaren dos avions que feren col·lisionar amb pocs minuts de diferència contra els gratacels anomenats “Twin Towers” (‘torres bessones’). El xoc causà prop de 3 000 morts, l’esfondrament d’ambdós edificis i la pràctica destrucció del complex. Un segon atemptat, que causà 190 morts, fou també perpetrat per un avió que s’estavellà contra el Pentàgon, a la localitat d’Arlington (Virgínia), i un tercer aparell s’estavellà per causes no aclarides al comtat de Somerset (Pennsilvània), prop de Pittsburgh. Les investigacions posteriors als atemptats n'atribuïren l’autoria a al-Qā‘ida, tal com el seu líder Ossama Bin Laden reconegué implícitament en enregistraments fets públics, i s’identificaren 19 dels 20 segrestadors, entre els quals el suposat líder, l’egipci Muḥammad Atta, molts dels quals havien estat rebent lliçons de vol a Florida. A més dels EUA, les connexions dels terroristes arribaven a Europa (Hamburg, Londres, diversos punts d’Itàlia i d’Espanya) i també al Marroc, l’Aràbia Saudita (d’on procedien 15 dels 19 segrestadors), el Pakistan, Egipte i l’Afganistan (on el règim dels talibans protegia al-Qā‘ida), estats on els anys anteriors s’havien planificat els atemptats. A banda de Bin Laden, foren identificats tres principals inductors: Ayman al-Zawaīhrī, líder del Gihad egipci i presumpte segon de Bin Laden, el mul·là Omar, cap suprem dels talibans, i Muḥāmmad Atif, cap militar d’al-Qā‘ida. Els atemptats comportaren de manera immediata la detenció de prop d’un miler de sospitosos als EUA, i la cerca i captura d’activistes islàmics presumptament relacionats amb els atemptats en una cinquantena de països. Les investigacions foren encapçalades per l’FBI i la CIA, que havien estat objecte de dures crítiques per suposada manca de previsió i negligència (el 1993 el World Trade Center ja havia estat objecte d’un atemptat). Al novembre, els EUA enderrocaren el règim dels talibans a l’Afganistan on, entre d’altres, mataren Muḥāmmad Atif i detingueren desenes de presumptes còmplices dels atemptats. Internats al centre penitenciari de Guantánamo, els abusos sobre aquests presoners causaren una polèmica de gran abast sobre protecció dels drets als detinguts. Polèmica fou també la Patriot Act (2001) del govern nord-americà, concebuda com a llei d’excepció durant cinc anys (renovables), que ampliava les prerrogatives de les forces d’ordre públic per a la detenció i la investigació de sospitosos de terrorisme. A escala mundial, després del’11 de setembre el president George W.Bush llançà l’anomenada guerra global contra el terrorisme (Global War on Terrorism), que ha condicionat totalment la diplomàcia i les relacions internacionals dels anys posteriors als atemptats.

Col·laboració: 
GVA
Llegir més...