Fill d’un milionari del sector de la construcció, heretà una gran fortuna. Es llicencià a la Universitat Rei Abdul Aziz a Ǧidda el 1979, any en què la Unió Soviètica envaí l’Afganistan. De fortes conviccions musulmanes, viatjà a l’Afganistan per a contribuir a la guerra contra els soviètics i el 1988 fundà l’organització terrorista Al-Qā‘ida, amb l’objectiu de combatre la influència occidental i establir un gran califat panislàmic. Amb la seva riquesa i altres fons finançà diversos camps d’entrenament militar. Durant la guerra del golf Pèrsic (1991) denuncià el govern de l’Aràbia Saudita per permetre la presència de tropes nord-americanes al país.
Fou expulsat de l’Aràbia Saudita i, posteriorment (1994), privat de la ciutadania. Fugí al Sudan, on començà diversos negocis i establí campaments clandestins d’entrenament militar. El 1996, després de ser-ne expulsat, tornà a l’Afganistan, on creà instal·lacions de formació militar que els Estats Units qualificaren d'universitat terrorista, i rebé el suport i la protecció dels talibans.
El 7 d’agost de 1998, les ambaixades nord-americanes de Kenya i Tanzània foren bombardejades, i Ossama bin Laden fou de seguida acusat d’aquests atacs pels EUA, que com represàlia bombardejaren bases d’Al-Qā‘ida a l’Afganistan i al Sudan. Malgrat la forta pressió internacional, el govern talibà afirmà que només l’extradiria si els EUA donaven proves convincents de la seva implicació en actes terroristes.
L’any 2001, fou acusat dels atemptats de l'onze de setembre, que causaren milers de víctimes i ell en reivindicà implícitament l’autoria en un vídeo. Aquest tipus de proclames (també amb enregistraments de veu, faxos, etc.) es repetiren en diverses ocasions els anys següents, sempre instant els musulmans d’arreu del món a revoltar-se contra Occident i molt especialment contra Israel i els EUA. En aquests comunicats aprovà i encoratjà atemptats com els de Bali i el Iemen, i també a accions com el segrest del teatre de Moscou (2002). Al febrer del 2003, amenaçà els EUA davant la imminent invasió de l’Iraq i al gener del 2004 cridà a boicotejar les eleccions de l’Iraq
Després dels atemptats de l’onze de setembre, els EUA emprengueren contra ell una recerca sistemàtica amb l’objectiu de capturar-lo i executar-lo, missió que dugueren a terme en paral·lel a la lluita antiterrorista global. La mobilitat de Bin Laden a l’àrea fronterera entre el Pakistan i l’Afganistan, un territori de difícil accés, extenses zones del qual eren controlades pels talibans, en feu molt difícil la localització exacta. A més, la feblesa del govern prooccidental afganès, d’una banda, i l’ambigüitat del pakistanès, de l’altra (molt condicionat per una opinió pública acusadament antioccidental), dificultà la col·laboració amb les forces nord-americanes, que emprengueren la seva recerca i captura.
Mentrestant, se succeïren les emissions de missatges enregistrats, com ara el dirigit al nou president dels EUA, Barack Obama, al desembre del 2008, en el qual Ayman al-Zawahīrī, un dels col·laboradors més estrets de Bin Laden, retreia al nou president amagar i renegar de la religió musulmana del seu pare i es refermava en l’hostilitat contra els EUA; o els referits a l’ofensiva israeliana sobre Gaza del desembre del 2008 al gener del 2009, contra els líders àrabs moderats i contra el govern somali (2009).
Tot i que la CIA i altres instàncies subratllaren l’isolament de Bin Laden com a resultat de la persecució a què es trobava sotmès, també reconegueren el gran carisma que havia aconseguit entre els musulmans més radicals. Bé que Bin Laden no pogué exercir el control directe sobre Al-Qā‘ida, les activitats d’aquesta organització i altres d’afins que reivindicaven ser-ne branques en diversos punts del territori musulmà continuaren i en alguns casos àdhuc augmentaren, sobretot en les zones més conflictives i inestables com ara Somàlia, el Magrib, el Iemen i el mateix Pakistan.
L’u de maig de 2011 Bin Laden fou mort en una operació de forces especials nord-americanes en una residència fortificada a la ciutat d’Abbotabad, a una cinquantena de quilòmetres d’Islamabad i seu d’un dels quarters principals de l’exèrcit i de l’acadèmia militar del Pakistan. En l’ofensiva moriren també tres militants d’Al-Qā‘ida, un dels quals fill del líder islamista.