Es tracta d’adenomes hipofisiaris de creixement molt lent al llarg de molts anys. L’excés de prolactina provoca hipogonadisme en ambdós sexes: amenorrea, galactorrea i infertilitat en la dona, i oligoespèrmia, impotència i infertilitat en l’home. Si el tumor és prou gran per a comprimir estructures veïnes, pot ocasionar alteracions neurooftalmològiques. Davant la presència de símptomes que facin sospitar de l’existència d’un prolactinoma, la determinació de prolactinèmies altes motiva la pràctica d’una ressonància magnètica nuclear per a demostrar l’existència d’un tumor hipofisiari. El tractament de la simptomatologia derivada de l’excés d’hormona es basa en fàrmacs agonistes dopaminèrgics com la bromocriptina. En prolactinomes grans que provoquin complicacions per compressió d’estructures anatòmiques veïnes o en tumors petits que no es puguin controlar mitjançant el tractament farmacològic, es fa necessària la intervenció quirúrgica. La radioteràpia té un paper discret en el tractament d’aquests tumors perquè presenta un percentatge de curacions molt baix i pot produir insuficiència hipofisiària secundària en irradiar tota la glàndula. La cirurgia és el tractament més eficaç, però té un percentatge alt de morbiditat i mortalitat. L’elecció del tractament es fa mitjançant una valoració individual totalment dependent de la resposta de la malaltia al tractament farmacològic i de l’existència de símptomes secundaris per compressió tumoral.
m
Medicina