i George Soros | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

George Soros

ciències polítiques polít
Financer, filantrop i pensador nord-americà d’origen hongarès.
Budapest, 12 d'agost de 1930

De família jueva, aconseguí evadir la persecució nazi i el 1947, fugint de l’estat comunista hongarès, anà a la Gran Bretanya, on estudià a la London School of Economics i fou molt influït per les idees de Karl Popper relatives a la societat oberta en contraposició als règims totalitaris. El 1956 es traslladà als Estats Units, on acumulà una gran fortuna, i el 1969 creà el fons d’operacions Quantum, considerat un dels més rendibles del món. Algunes de les seves operacions financeres en borsa, com ara la compra massiva de lliures esterlines l’anomenat “divendres negre” (16 de setembre de 1992), han estat objecte de controvèrsia. El 2006 fou condemnat per un tribunal francès per ús d’informació privilegiada en una operació de compra d’accions el 1988 (confirmada pel Tribunal d’Estrasburg el 2011, en rebutjar la seva apel·lació). El 2014 era considerat la vint-i-setena fortuna del món. El 2013 feu la primera entrada en empreses de capital espanyol, primer a Fomento de Construcciones y Contratas (d’on sortí al cap de pocs mesos), el 2014 a la societat d’inversions immobiliàries Hispania i el 2015 adquirí un 1,5% de les participacions arran de la privatització parcial d’AENA.

Al final dels anys setanta inicià les activitats filantròpiques, finançant els estudis d’estudiants negres de la Sud-àfrica segregacionista. També donà suport econòmic a moviments i organitzacions dissidents en règims comunistes, especialment Solidarność (Polònia) i Carta 77 (Txecoslovàquia). El 1984 creà la Fundació Soros i, el 1993, l’Institut de la Societat Oberta (des del 2010 Fundacions de la Societat Oberta, amb seu a Budapest) per a promoure el desenvolupament, l’economia de mercat i la democràcia, amb delegacions arreu del món. El 1992 fundà a Budapest la Universitat de l’Europa Central. Manté enfrontaments amb els governs on ha centrat les seves activitats, especialment amb el president rus Vladimir Putin i hongarès Viktor Orbán. Putin feu tancar el 2015 dues de les seves fundacions adduint que constituïen una amenaça per al sistema constitucional i la seguretat de la Federació Russa. Per la seva banda, Orbán l’acusa de fomentar la immigració massiva a Hongria i, arran de les pressions, el maig del 2018 les Fundacions de la Societat Oberta anunciaren el trasllat de Budapest a Berlín. Ha finançat també campanyes en contra del Brexit i el 2018 criticà les grans empreses tecnològiques, com Facebook i Google, que considerava una amenaça per a la democràcia i, com a mostra dels seus efectes perniciosos, també censurà el president Donald Trump. És autor de nombrosos llibres en què analitza la interacció entre economia, política i societat i la seva repercussió en l’aparició de societats obertes: The Alchemy of Finance (1987), Opening the Soviet System (1990), Underwriting Democracy (1991), The Crisis of Global capitalism (1998), Open Society: Reforming Global capitalism (2000) i The Bubble of American Supremacy (2004), The Age of Fallibility. Consequences of the War on Terror (2006) i The New Paradigm for Financial Markets (2008).

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2015-02-13
Llegir més...