i Tractat Internacional per al Control del Comerç d’Armes | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tractat Internacional per al Control del Comerç d’Armes

ciències militars mil
Iniciativa propugnada el 1995 per a l’adopció d’un acord internacional, jurídicament vinculant, que estableixi les regles i els criteris per a autoritzar el comerç d’armes, basades en el respecte als drets humans i del dret internacional humanitari.

Aquest tractat permetria prohibir totes les transferències d’armes que tinguin uns efectes indiscriminats, les transferències d’armes a països on es duen a terme greus i persistents violacions dels drets humans o del dret internacional humanitari, o bé les transferències que posin en greu risc l’estabilitat regional o el desenvolupament sostenible. Fou llançada per un grup de guardonats al premi Nobel de la pau, liderats per l’expresident de Costa Rica Óscar Arias. És promoguda per les ONG Amnistia Internacional, IANSA i Oxfam.

L’any 2000, amb l’ajuda d’experts en dret internacional, les ONG que promogueren el tractat redactaren el primer esborrany de la convenció marc sobre les transferències internacionals d’armes, que seria la base dels principis globals per al control de les transferències d’armes convencionals. El 2003, mitjançant la campanya ‘‘Armes sota control’’, féu una crida a l’obtenció d’un tractat sobre el comerç d’armes mundial (TCA) en més de 70 països. Tres estats donaren suport inicialment a la creació d’aquest tractat: Cambodja, Costa Rica i Mali. El 2006 es lliurà al secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, la petició Un milió de rostres, que exigia un tractat sobre el comerç d’armes. Com a conseqüència, set estats sotmeteren una resolució davant l’Assemblea General per començar els treballs referents a un tractat sobre el comerç d’armes a l’ONU, votada a favor per 153 estats. Primer un grup d’experts governamentals (GEG) establert pel secretari general de l’ONU i després un grup de treball de composició oberta (GTCA) de l’Assemblea General de l’ONU establiren que havia de ser un tractat integral, basat en la legislació internacional sobre drets humans, el dret internacional humanitari (DIH) i els principis consagrats en la Carta de l’ONU. L’any 2009 l’Assemblea General de l’ONU establí en una altra resolució un calendari per a la negociació del TCA, que incloïa reunions preparatòries el 2010 i el 2011, així com una conferència de negociació final al juliol del 2012. L'abril del 2013 una seixantena d'Estats havien ratificat l'acord, que entrà en vigor el 24 de desembre del 2014, bé que no en formaven part ni els Estats Units, ni la Xina ni Rússia, els principals exportadors.

Col·laboració: 
DLA / POG
Data de revisió: 
2014-12-24
Llegir més...