De família molt humil, fou contemporani i condeixeble de Francesc Aragó al Col·legi Reial de Perpinyà. Ascendí en l’escalafó de l’administració de Lluís Felip I de França malgrat les seves conviccions republicanes. El 1848 fou nomenat Comissari General a l’illa de la Reunió amb la missió de fer efectiva i supervisar l’abolició de l’esclavitud, que el govern francès havia decretat el 27 d’abril de 1848. Proclamada per Sardà i Garriga el 20 de desembre, en resultà l’emancipació de més de 60 000 esclaus sense incidents violents, fet que ha estat diversament atribuït a una tasca humanitària i pedagògica, d’una banda, o bé, de l’altra, a un acord previ amb els colons francesos que els garantia la mà d’obra després de l’abolició (s’obligava als antics esclaus a tenir un contracte de treball que en la pràctica en dificultava d’altres que no fossin amb els seus antics amos). Acabada la missió, el novembre de 1849 fou rellevat en el càrrec i retornà a París. El 1851 fou nomenat Comissari General de la Guyana, però les seves reticències respecte a Napoleó III causaren la seva caiguda en desgràcia. El 1853 retornà a França i s’instal·là a Normandia, on intentà sense èxit un negoci d’aigües minerals i on, anys més tard morí en la misèria.