Alfons López i Tena

(Sagunt, Camp de Morvedre, 7 de desembre de 1957)

Alfons López i Tena

Jurista i polític.

Llicenciat en dret per la Universitat de València, exercí de notari a Tàrrega, Xàtiva i Barcelona. Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del grup parlamentari de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats, càrrec que exercí entre els anys 2001 i 2008.

El juny del 2010, després que el Parlament de Catalunya admetés a tràmit una iniciativa popular de consulta sobre la independència de Catalunya presentada per ell i el diputat d’ERC Uriel Bertran (rebutjada al juliol), amb Joan Laporta i Estruch i Bertran creà la plataforma electoral Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i feu efectiva la baixa de CDC. En les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 2010 obtingué l’escó i, després de l’escissió protagonitzada per Laporta, passà a ser portaveu de SI. En les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 no renovà l’escó. El juny del 2015 abandonà la presidència del Consell Nacional de SI i anuncià la retirada de l’activitat política. Reaparegué posteriorment (2018) fent públiques crítiques a l’independentisme, que qualificava de “populisme”.

És autor de diverses publicacions jurídiques i col·laborador en premsa. L’any 2007 publicà l’assaig Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia, en què denunciava els costos i les oportunitats que Catalunya havia perdut a causa de la seva pertinença a Espanya. Amb Hèctor Bofill, el 2007 fundà el Cercle d’Estudis Sobiranistes, un centre de reflexió i de debat per analitzar les diverses vies d’accés de Catalunya a la condició d’estat, organització de la qual és el president i que el novembre del 2011 reconvertí en fundació.

Durant la celebració de les Consultes sobre la Independència de Catalunya, encapçalà la plataforma Osona decideix, que organitzà en aquesta comarca la consulta sobre la independència del 13 de desembre de 2009, la d’Olot del 25 d’abril i la de Mataró del 20 de juny de 2010.