Situada al cim del turó més alt del municipi (295 m), l’església apareix citada en documents del monestir d’Amer (949).
L’edifici, probablement preromànic (es conserven alguns fragments d’escultura i el cisellat dels carreus), és una reconstrucció del s. XII. Ensorrat pels terratrèmols de 1427 i reconstruït, fou reformat en profunditat al s. XIX, i l’any 1990 es restaurà i remodelà l’interior. Compta amb una sola nau, més ampla al peu que a la capçalera, amb dos arcs en degradació que formen un arc triomfal, i absis semicircular amb forma de ferradura.
La rectoria i la sagristia, comunicades amb l’absis, la capella lateral poligonal i el cor penjat, amb una escala per arribar a l’espadanya amb dos ulls molt senzills i dues campanes són afegitons de l’obra original. Davant la façana, amb porta rectangular i un ull de bou, hi ha el cementiri, renovat el 1875.