Cursà només estudis primaris i començà a treballar de molt jove en oficis diversos. El 1959 s’afilià a l’African National Congress (ANC), el 1963 ingressà al Partit Comunista (que forma part de l’ANC) i del 1963 al 1973 estigué empresonat. Actiu lluitador contra l’apartheid, des del 1975 visqué exiliat successivament a Eswatini, Moçambic i Zàmbia. El 1977 esdevingué membre del consell executiu de l’ANC i fins el 1984 en fou delegat a Moçambic. El 1990, en ser legalitzat l’ANC retornà a Sud-àfrica i n’assumí el lideratge a KwaZulu-Natal on, emparat en la seva condició de zulú, intentà contrarestar la influència de l’Inkatha Freedom Party (IFP), molt arrelat en aquesta província per l’èmfasi en la identitat zulú. Després que l’ANC guanyés les primeres eleccions multiracials (1994) tingué càrrecs en el govern provincial de KwaZulu-Natal, dominat per l’IFP. El 1997 fou elegit vicepresident de l’ANC i el 1999 vicepresident de Sud-àfrica. A la segona meitat dels anys noranta fou un actiu mediador en la crisi dels Grans Llacs. El 2005 fou forçat a dimitir el càrrec pel president Thabo Mbeki, mesura que coincidí amb una sèrie de càrrecs per corrupció i violació que li foren retirats l’any següent. Enfrontat a Mbeki, el desembre del 2007 el derrotà en el congrés de l’ANC i fou nomenat president del partit, motiu pel qual Mbeki dimití i fou nomenada una presidència interina. El maig del 2009, després que l’ANC guanyés les eleccions generals, Zuma fou nomenat president de Sud-àfrica.
Poc després d’accedir al càrrec el país entrà en una forta recessió, esquivada en part el 2010 gràcies a la celebració del Mundial de futbol a Sud-àfrica. Tot i ser àmpliament qüestionat per Julius Malema, un dels líders de l’ANC, al qual destituí dels càrrecs el 2011, i també per l’actuació policial en una vaga de miners que acabà amb més de trenta morts el 2012 i per les acusacions de corrupció, fou reelegit a la presidència del partit (2012). En les eleccions del maig del 2014 l’ANC revalidà la majoria, que automàticament el confirmà per a un nou mandat. Tot i la repetició del mandat (afavorit per la majoria aclaparadora de l’ANC a la cambra) l’acumulació de casos de corrupció minà la seva credibilitat, fins al punt de ser qüestionat fins i tot pel seu propi partit. En particular, fou acusat d’afavorir, a canvi de favors i beneficis, els negocis de la família Gupta, una de les més riques i influents de Sud-àfrica. Després de rebre fortes pressions, el desembre del 2017 renuncià la presidència de l’ANC i, el febrer del 2018, la de Sud-àfrica. En ambdós casos fou rellevat pel vicepresident Cyril Ramaphosa.
Acusat de setze delictes de corrupció, estafes, frau i blanqueig de diners, càrrecs dels quals Zuma es declarà innocent, el 9 de juliol de 2021 fou empresonat per ordre d’una sentència del 29 de juny, per la qual era condemnat a quinze mesos de presó per desobediència i negació a declarar.