vall de Valldarques

Fondalada drenada pel riu de Valldarques, al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant nord de la serra d’Aubenç, i orientada de ponent a llevant.

La seva fesomia és molt característica a causa, fonamentalment, de la doble cinglera que forma a banda i banda del riu. En conjunt es tracta d’una vall ben delimitada: al N per la carena, gairebé uniforme, del tossal de Prat Sobirà i de la muntanya del Bosc de Sallent; a l’W per un seguit de carenes, difícilment destriables, que formen divisòria d’aigües amb la vall de Rialb; al S i a l’E, finalment, pels contraforts de la serra d’Aubenç —molt moderats per aquesta banda—, estesos des del pla de Tolustre fins a la carena que fa partió d’aigües amb el barranc de les Masies. La vall, paradoxalment, es mostra el màxim de tancada cap a la seva sortida, a l’indret del congost del Codó, poc després del qual el riu de Valldarques desguassa al riu de Sallent.

La vall presenta unes singularitats físiques remarcables, com el boter de Santa Maria i el boter de les Camisoles —espectaculars salts d’aigua d’uns quaranta i d’uns seixanta metres de caiguda, respectivament—, la Torre del Duc —agulla de roca que es destaca de la faixa del cingle que caracteritza la vall— i el penya-segat damunt el qual s’assenta el llogaret de Valldarques, a 931 m d’altitud.