i Fredrik Reinfeldt | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Fredrik Reinfeldt

Política
Fredrik Reinfeldt
© Gunnar Seijbold / Regeringskansliet
ciències polítiques polít
Polític suec.
Estocolm, 4 d’agost de 1965

Graduat en administració d’empreses per la Universitat d’Estocolm (1990), s’afilià al Partit Moderat, de les joventuts del qual fou successivament vicepresident (1988-90) i president (1990-92) de la secció regional d’Estocolm i president del comitè executiu (1992-95). Del 1992 al 2003 fou membre de la secció regional dels Moderats a Estocolm, i aquest any accedí a la presidència del partit.

L’any 1991 fou regidor d’Estocolm i aquest mateix any fou elegit per primer cop diputat al Parlament (Riksdag), i en el període1999-2003 fou membre del comitè executiu del seu partit a la cambra, on formà part de diverses comissions. En les eleccions del setembre del 2006, al capdvant de l’Aliança per Suècia, una coalició de centredreta formada pel Partit Moderat, els democratacristians, el Partit de Centre i el Partit Liberal, guanyà les eleccions i esdevingué primer ministre.

En 2009-210, com a cap de Govern, ocupà la presidència de torn del Consell Europeu de la Unió Europea. En les eleccions del setembre del 2010 l’Aliança tornà a ser la força més votada, però quedà a quatre escons de la majoria absoluta, i el mes següent fou novament investit primer ministre. Al llarg de la segona legislatura, l'increment de l’atur i la minva en la qualitat de les prestacions socials, provocaren el qüestionament de les seves polítiques. El 2009, aturà el desmantellament gradual dels reactors nuclears iniciat als anys vuitanta. Al mateix temps, s'incrementà la popularitat del partit antiimmigració Demòcrates de Suècia. En política exterior hagué d'afrontar el cas del portal Wikileaks (2010), i dugué a terme un progressiu apropament a l'OTAN, especialment amb motiu del conflicte d'Ucraïna (2014). En les eleccions del setembre d'aquest any la coalició de centredreta que encapçalava fou derrotat per una coalició de socialdemòcrates i ecologistes. El succeí com a primer ministre Stefan Lofven.

Data de revisió: 
2015-01-30
Llegir més...