Estudià al liceu francès de Kabul. El 1984 fugí del seu país i demanà asil polític a França, on es doctorà en comunicació audiovisual. Dirigí diversos documentals sobre el seu país d’origen, entre els quals trobem Zaher Shah, le royaume de l’exil (2000), (A) fghanistan (2002), i Terre et cendres (2004), premiada a Canes, i basada en la seva primera novel·la del mateix títol (2000), escrita en persa. Són escrite també en aquesta llengua les dues següents novel·les Les mil cases del somni i del terror (2002) i El retorn imaginari (2005). La seva quarta novel·la, escrita en francès, Syngué Sabour. Pierre de patience (2008), obtingué el premi Goncourt.