Hom hi juga en una pista de sorra de 9 m per 18 m dividida en dues meitats iguals per una xarxa de 2 metres d’alçada en categoria femenina o 2,20 metres en categoria masculina. El reglament estableix, a més, una àrea addicional per als jugadors (però on no la pilota no pot tenir contacte amb el terra) de 6 metres als extrems del camp per 3 als laterals. La pilota utilitzada és similar a la de futbol (uns 450 gr de pes i uns 70 cm de circumferència).
Cada equip és format per dos o quatre jugadors. Els punts es guanyen quan la pilota, llançada pel damunt de la xarxa, toca el terra del camp contrari o bé quan un jugador de l’equip contrari llança la pilota fora dels límits de la pista, i només puntua l’equip que té el servei, que passa a l’equip contrari si aquest guanya el punt. Els jugadors poden tocar la pilota amb qualsevol part del cos llevat dels braços i les mans. En una mateixa jugada, un equip només pot tocar la pilota tres vegades i un mateix jugador no pot fer-ho consecutivament dues vegades. El servei s’efectua amb el peu als límits anterior i posterior de l’àrea de joc.
La puntuació es basa en sets o jocs en els quals el guanyador del partit és l’equip que n'aconsegueix un avantatge de dos sobre els contrincants. Cada set es juga a 15 punts amb una diferència mínima de 2. En cas contrari, els equips hauran de continuar jugant fins que un dels dos aconsegueixi aquesta diferència.
Fou inventat el 1965 a la platja de Copacabana (Rio de Janeiro) per l’exfutbolista Octavio de Moraes (‘Tatá’) arran d’una prohibició de jugar-hi a futbol. El 1998 es creà la Confederação Brasileira de Futevôlei, que organitzà els primers campionats estatals, i el 2002 la Federació Internacional de Futvòlei (FIFV), que l’any següent organitzà els primers campionats mundials a Atenes. El 2009 fou creada l’Associació Catalana de Futvòlei, reconeguda el mateix any per la FIFV.