Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona (1990), exerceix la docència a la mateixa universitat i és director de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson. Els seus àmbits d’estudi són la filosofia política, la filosofia contemporània d’orientació fenomenològica i l’ètica i les implicacions socials de la ciència i la tecnologia, als quals posteriorment ha incorporat el llenguatge i la vida quotidians. Ha publicat els assaigs Raó i fonament (1988), Responsabilitat i món de la vida. Estudi sobre la fenomenologia husserliana (1992), D'Europa als homes (1994), Tres ensayos de filosofía política (1996), La frivolidad política del final de la historia (1998), Què és el personalisme? Introducció a la lectura d'Emmanuel Mounier (2001), Uno mismo y los otros (2005), que versa sobre les experiències existencials i la interculturalitat; El respeto o la mirada atenta (2006), sobre ètica per a l’era de la ciència i la tecnologia, El respirar dels dies:una reflexió filosòfica sobre el temps i la vida (2009),La resistencia íntima. Assaig d’una filosofia de la intimitat (2015), pel qual el 2016 rebé el premi Ciutat de Barcelona d'assaig i el Premio Nacional de Ensayo del ministeri de cultura espanyol, i La penúltima bondat (2018).