i Antònia Adroher i Pascual | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antònia Adroher i Pascual

Antònia Adroher
Arxiu Puri Molina
ensenyament enseny i ciències polítiques polít
Mestra i política.
Girona, Gironès, 22 de juny de 1915 — Banyuls de la Marenda, Rosselló, 15 de setembre de 2007

Germana del polític Enric Adroher i Pascual, estudià a l'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya de Girona, on completà el 1934 la carrera de magisteri. Militant de la Federació Espanyola de Treballadors d’Ensenyament (FETE), l’any 1935 participà en la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista, del secretariat femení del qual formà part. De l’octubre de 1936 al febrer de 1937 fou regidora municipal de Cultura i Propaganda de l’Ajuntament de Girona. Fou la primera dona amb un càrrec en aquesta entitat, des del qual lluità contra l’analfabetisme i impulsà la millora de les condicions escolars i la renovació pedagògica. Exiliada el 1939, fou internada en diversos camps de concentració.

Als anys cinquanta s’establí amb el seu company Carmel Rosa, també militant del POUM, a París, on exercí com a mestra de castellà, i participà activament en les activitats del Casal Català i en la lluita antifranquista des de l’exili. L’any 1977 retornà a Catalunya i s’afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Amb Carmel Rosa publicà les memòries La llavor dels somnis (2001). Rebé el premi Mestres 68 (2000) i la Creu de Sant Jordi (2006).

Llegir més...