Llicenciat en dret per la Universitat de Bonn, exercí d’advocat en aquesta ciutat. El 1980 ingressà al Partit Liberal Alemany (FDP), de les joventuts del qual fou president de 1983 a 1988. De 1993 a 2000 fou president del partit a Bonn, i posteriorment (1994 al 2001) secretari general i el 2001 en fou elegit president.
Diputat del Bunsdestag des del 1996, fou cap del grup liberal d’aquesta cambra fins el 2009. Després de les eleccions generals del setembre de 2009, arribà un acord amb la CDU per a formar un govern federal de coalició liberal-conservador presidit per Angela Merkel en el qual, des de l’octubre, ocupa el càrrec de ministre d’afers estrangers i de vicecanceller. Al gener del 2011 anuncià l’extensió de la missió alemanya a l’Afganistan un any, i al març del 2011, encapçalà la posició oficial alemanya contrària a intervenir militarment en el conflicte de Líbia.
Arran dels mals resultats en les eleccions regionals al llarg dels mesos anteriors, al maig del 2011 dimití la presidència del partit, i també com a vicecanceller, bé que conservà la cartera d’afers estrangers fins dos mesos després de les eleccions al Bundestag del 22 de setembre de 2013, en les quals els liberals no entraren al parlament i fou substituït en el càrrec per Frank-Walter Steinmeier. Fou el primer membre d'un govern alemany en reconèixer públicament la seva homosexualitat.