Francesc Burrull i Ill

(Barcelona, 18 d’octubre de 1934 — Sant Pere de Ribes, Garraf, 28 d’agost de 2021)

Pianista, compositor i arranjador.

A set anys començà els estudis musicals al Conservatori de Barcelona, on fou deixeble de Pere Vallribera, i en completar-los rebé el premi Santa Cecília. Inicià l’activitat professional en l’àmbit del jazz i formà els grups Latin Combo (1958) i posteriorment el Latin Quartet, amb els quals enregistrà diversos discos. Acompanyà primeres figures del jazz, entre d’altres Sidney Bechet, Jean-Luc Ponty, Bill Coleman, Chet Baker i Don Byas. També tocà el vibràfon amb Tete Montoliu, amb qui enregistrà dos discos (Fantasía musical thailandesa, 1962). També dins de l’àmbit del jazz, i sota el seu nom, enregistrà Negro Spirituals (1971); el disc d’homenatge a Duke Ellington Recordando a Duke Ellington (1974), que fou l’origen de la Big Band de Barcelona, agrupació que dirigí; Manuel de Falla, avui (1976, amb Catalonia Concerts Jazz); Passeig de Gràcia (1988), formant trio amb Llorenç Ametller (baix) i Quim Soler (bateria); Barcelona Jazz (1990), i l’àlbum de piano sol Blanc i negre (1997).

Des dels seus inicis, col·laborà molt estretament amb Els Setze Jutges, i durant molt de temps fou el principal arranjador i compositor de la Nova Cançó. Aquests anys fou també director musical de Concèntric i col·laborà amb altres discogràfiques autòctones (Ariola, Discophon, Edigsa, etc.). Musicà lletres de cançons infantils de Josep Maria Espinàs, publicades en diversos àlbums (Cançons per a encarrilar criatures, 1967; Les cançons de les joguines, 1968; Cançons amb endevinalla, 1969). Enregistrà també amb intèrprets com Ricard Roda (Sinceritat..., 1995), La Voss del Trópico, pseudònim del cantant Jordi Farràs, en No son... boleros (1996) i Un poema de amor (1999) i versions de Joan Manuel Serrat amb la cantant Laura Simó (Laura Simó & Francesc Burrull interpreten Serrat, 2007; Temps de pluja, 2010). També col·laborà amb la Banda Municipal de Barcelona i l’Orquestra Ciutat de Barcelona (actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). Fou professor convidat de la Berklee School of Music de Boston.

L’any 1992 rebé el Premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya en la categoria de jazz, i el 2017 el premi Enderrock d’honor i la Creu de Sant Jordi.