i Nicasi Camps i Pinós | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Nicasi Camps i Pinós

Literatura    Teatre
Nicasi Camps i Pinós
© Família Camps
teatre teat i literatura lit
Dramaturg.
Terrassa, Vallès Occidental, 14 de desembre de 1931

Orfe de mare i posteriorment de pare, des de catorze anys treballà en un taller d’automòbils, i paral·lelament seguí estudis nocturns de comptabilitat i tenidoria de llibres. Començà a escriure de molt jove en castellà i passà majoritàriament al català a la primera meitat de la dècada dels anys cinquanta. Molt vinculat a les entitats socials i culturals del Poblenou, on sempre residí des que s’hi traslladà des de Terrassa en la infantesa, codirigí i col·laborà en la revista del Poble Nou Quatre Cantons (1963-69 i 1973-78) i publicà contes infantils a Cavall Fort .

La seva abundant producció dramàtica, que al final de la primera dècada del s. XXI comprenia més de cent trenta obres, la majoria de les quals estrenades i més de trenta publicades, s’inicià el 1962 amb l’estrena de Anuncis econòmics. El 1966 fou publicada la seva primera obra, la comèdia Un marit per a la meva dona , a la qual seguí la publicació, entre d’altres, d' Un llarg i inacabat pelegrinatge (1973),  Un dissabte gris i trist   (1974, que rebé el premi Emili Vilanova l’any 1977, dels darrers Jocs Florals a l’exili, un al·legat contra l’execució de Salvador Puig i Antich), No tot són flors entre Roses i Clavells (1980), El marit de la Marina és mariner (1981), El personatge absent (1982), Si els morts poguéssim parlar (1987), Els meus marits m'enganyen (1989),  Quintet d’amors (1994), On hi mengen dos, hi mengen tres (1991), Víctor, Victorí i Victorià (1998), Amnèsia i regalèssia (1999),  Al cap de 30 anys (2001). L’any 2008 s’estrenà  El Pont 

És també autor d’obres de teatre infantil i juvenil, entre les quals cal citar La filla del carboner (1981), que l’any 1984 guanyà el primer premi de l’Associació Espanyola de Teatre Infantil i Juvenil, i El príncep i l’oreneta , estrenada el 1983, adaptació de El Príncep feliç , d’Oscar Wilde, i de contes, un dels quals, Missatge al president , obtingué l’any 2001 el premi Manuel de Pedrolo de l’Ajuntament de Mataró. Ha publicat també els contes per a adults Dels Pirineus a l’Ebre (2007). L’any 2006 rebé la Medalla d’Honor de Barcelona i el 2007 el premi Arlequí de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya.

Llegir més...