cànon digital

cànon sobre còpia digital
m
Dret

Gravamen aplicat sobre la compravenda de diverses menes de dispositius i aparells de còpia, enregistrament o reproducció digitals.

La seva finalitat és compensar editors i autors d’obres de creació originals pel que és considerat un prejudici en els drets d’autor derivat de la pràctica que possibiliten els mitjans digitals d’efectuar-ne còpies privades i difondre-les. El cànon no s’aplica directament sobre la compra final, sinó que grava importadors i fabricants d’equips i dispositius electrònics, cosa que, tanmateix, repercuteix en l’encariment del preu final del producte.

L’any 2010, en vint-i-dos dels vint-i-set estats de la Unió Europea, s’havia establert alguna mena de cànon digital, bé que la quantia, el mecanisme de recaptació, els aparells i els dispositius subjectes a la taxa i l’organisme encarregat de la recaptació diferien considerablement.

A l’Estat espanyol, el 1996 hom modificà la Llei de propietat intel·lectual del 1987, que avalava la legalitat de les còpies privades, introduint-hi el cànon digital, que fou ampliat el 2006. El govern en cedí el cobrament a entitats de gestió de drets del món de la creació i l’espectacle, especialment a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).

Des de diversos sectors del comerç d’aquests productes, de consumidors i d’internautes s’ha qüestionat el cànon digital per indiscriminat i arbitrari. A l’octubre del 2010, arran d’una denúncia interposada per la SGAE contra una empresa de venda d’equips digitals de Barcelona, el Tribunal de Justícia Europeu dictaminà que el cànon digital espanyol per a la còpia privada no s’ajustava a les normes de la UE perquè s’aplicava a institucions públiques i a empreses.

Al juliol del 2011, després d’una denúncia per desviació dels fons procedents del cànon digital per part de directius de la SGAE, el govern espanyol n’anuncià l’eliminació i la substitució per una altra fórmula, impulsada per decret. Al desembre del 2012 entrà en vigor el nou cànon digital, que compensava els autors a través dels pressupostos generals de l’Estat. Diverses entitats de gestió de drets recorregueren la llei, i al juny del 2016 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentencià que el cànon l’havien de pagar els usuaris de còpies privades i no els contribuents. Al novembre d’aquest any el Tribunal Suprem declarà nul el decret del 2012. Al juliol del 2017 el govern espanyol aprovà el decret llei pel qual establia un nou cànon digital en què la compensació per còpia privada requeia en els fabricants i distribuïdors d'equips, aparells i suports de reproducció.