i Irene Rigau i Oliver | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Irene Rigau i Oliver

Irene Rigau i Oliver
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya
ensenyament enseny, ciències polítiques polít i sociologia sociol
Mestra i política.
Banyoles, Pla de l'Estany, 22 de juny de 1951

Llicenciada en psicologia, ha estat docent en l’ensenyament públic i a la universitat. L’any 1980 fou nomenada membre del Consell de l’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i posteriorment fou successivament cap de serveis d’ensenyament a Girona (1982-86) i de la Secretaria del Consell Escolar de Catalunya (1986-89).

Entre el 1989 i el 1993 fou sub-directora general de Formació Permanent, i entre el 1993 i el 1999 ocupà la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya. L’any 1999 fou nomenada consellera de Benestar Social, càrrec que exercí fins a l’any 2003.

Afiliada a Convergència Democràtica de Catalunya, fou elegida diputada al Parlament de Catalunya en les eleccions del 2003, el 2006 i el 2010. Al desembre d’aquest any fou nomenada consellera d’Educació del govern presidit per Artur Mas i Gavarró, i en aquest càrrec, que renovà després d’obtenir novament l’acta de diputada al desembre del 2012 mantingué un dur enfrontament amb el Ministeri d’Educació espanyol a causa de la LOMCE. El 27 de setembre de 2015 fou reelegida com a diputada per la candidatura Junts pel Sí i exercí el càrrec de consellera en funcions fins al gener del 2016, que fou substituïda. El mateix setembre del 2015 fou imputada juntament amb el president Artur Mas i la vicepresidenta Joana Ortega per un presumpte delicte de desobediència, malversació, prevaricació i usurpació arran de la Consulta del 9 de novembre. Al març del 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la condemnà a un any i sis mesos d’inhabilitació i a una multa per desobediència. Al juny d’aquest any fou nomenada membre del patronat de la Fundació Enciclopèdia Catalana.  

Llegir més...