Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental. Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons.
La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer. Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons, assumint els privilegis i les dignitats dels seus antecessors.
Altres branques s’estengueren per la resta de la corona catalanoaragonesa durant la Reconquesta.
Bibliografia
La societat rural a Catalunya en temps feudals. Aventí i Puig, Mercè. Editorial Columna, Barcelona 1996
Vilamajor 872-1299. Aventí i Puig, Mercè. Editorial Ausa, Barcelona 1999
Castells medievals i torres de guaita del Maresme. Del Campo Jordà, Ferran. Edicions Brau, Figueres 1998
Els cognoms del Maresme. Canal i Moré, Adrià. Editorial Sirius, Barcelona 1997
Nobiliari del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya. Bru de Sala, Lluís, i Fluvià, Armand de. Editorial Joventut, Barcelona 1998