Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars (segle XII) mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa. Com a vassalls del comte de Tolosa, eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona.
Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa Maria de Palautordera. Posteriorment, Pere d’Arquer es casà amb Brunissenda de Goscons, senyora de la quadra de Goscons i de Sacreu, llocs situats al terme d’Arenys de Munt. A la casa forta de Goscons (actualment anomenada can Arquer de Goscons), existia un hipogeu dedicat a antics cultes, que al final del segle XIII era utilitzat per a celebrar-hi reunions clandestines de tipus herètic. A partir de mitjan segle XIV deixa d’haver constància de pràctiques herètiques al Maresme i es dona per extingit el moviment càtar a la corona. La branca que s’establí a Goscons acabà creant una estirp diferenciada, anomenada Arquer de Goscons, que pertany actualment al Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.
La casa forta dels Goscons fou destruïda quasi del tot durant la guerra del Francès com a represàlia contra el general Milans del Bosch, que descendia d’aquesta casa.
Els membres de la casa Arquer de Goscons han estat destacats escriptors, governadors, naviliers, teòlegs, generals, notaris, compositors, consellers de Barcelona, etc., i fins i tot, el primer lama espanyol de la història (Borja d’Arquer i de Berea).
Bibliografia
Càtars i catarisme a Catalunya. Anna Ma. Adroer, Pere Català. Rafael Dalmau Editor, Barcelona 2001, 2a. ed. [1a. ed.: 1996] (Col·l. “Nissaga”, 12)