Dedicat al negoci familiar d’exportació de taronges, de jove s’establí a Alemanya i entrà en contacte amb els liberals de l'FDP, partit en què milità. L’any 1972 fou també president de la Cambra de Comerç de Frankfurt. El 1977 retornà a l’Estat espanyol i en les primeres eleccions al Congrés fou elegit diputat per Castelló per la Unión de Centro Democrático, partit al qual havia ingressat a través de la militància en la Federació de Partits Demòcrates Liberals, liderada per Joaquín Garrigues Walker. Conseller d’Agricultura del consell preautonòmic valencià (abril de 1978 - juny de 1979) i més tard d’Economia i Hisenda, en dimitir Josep Lluís Albiñana de la presidència del consell el substituí en el càrrec al desembre del 1979. Després que el PSOE guanyés les eleccions generals, cedí el càrrec a Joan Lerma (novembre de 1982). Posteriorment fundà el Partit Demòcrata Liberal, que en les eleccions a les Corts Valencianes no obtingué representació. Posteriorment s’integrà a Unió Valenciana, partit pel qual fou diputat al Parlament Europeu (1999) per Coalició Valenciana, i novament en 2003-04, alternant amb el diputat de Coalició Canària dins el Partit Liberal Demòcrata i Reformista. Abandonà Unió Valenciana després de negar-se a subscriure el pacte de govern amb el Partido Popular. Fou guardonat amb la Gran Creu del mèrit civil d’Alemanya.