L’any 1946 es diplomà en piano i l’any següent amplià estudis amb Pietro Scarpini. Estudià també composició des del 1941. Un dels seus mestres fou un antic alumne d’ Arnold Schönberg, a través del qual conegué el dodecatonisme. Posteriorment estudià a Roma amb Gofredo Petrassi (1952-1954).
L’any 1947 tingué lloc la primera interpretació pública Poesia di Rilke, per a soprano i piano. Des dels anys cinquanta formà part del grup de compositors italians d’avantguarda de més projecció, amb Bruno Maderna, Luciano Berio i Luigi Nono. Assistí als cursos de música contemporània de Darmstadt (1955-1962), i hi estrenà diverses obres. Participà també a l’Estudi de Fonologia de Milà entre els anys 1956 i 1962. Exercí també la docència a la universitat de Bolonya, on de 1971 a 1992 fou professor de teoria musical. A la dècada dels anys seixanta fundà el grup avantguardista Nuova Consonanza.
Rebé, entre d’altres, el premi President de la República (2005) i DAMS de la universitat de Bolonya.
De les seves composicions hom pot esmentar:
Obres electroacústiques i accions musicals