Era un tipus de cambra d’agricultura. El seu funcionament i la seva estructura es regien per principis democràtics. Hi eren representats les organitzacions professionals agràries o els sindicats agraris, elegits mitjançant llistes tancades. Era composta de quatre cambres, corresponents a les quatre províncies catalanes, cadascuna de les quals tenia vint-i-cinc membres que formaven el Ple, el qual en constituïa l’òrgan sobirà.
A més de les funcions de representació i de consulta, podien també exercir competències delegades en els termes establerts pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, però aquestes atribucions es limitaven a l’administració de la liquidació de patrimonis de les antigues cambres locals.
Creades com a corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia per la Llei 17/1993, aprovada pel Parlament de Catalunya, des de l'inici hi predominà clarament Unió de Pagesos, seguida de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i de les organitzacions d’àmbit estatal Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) i Unió de Petits Agricultors (UPA). Al desembre del 2014 el Parlament de Catalunya aprovà per unanimitat la supressió de les Cambres Agràries per considerar-les obsoletes. La representació dels agricultors davant l'Administració catalana fou simplificada a una sola demarcació per a tot el territori català, i el percentatge per a obtenir representació passà del 10% al 15%, i la renovació dels representants passà de quatre a cinc anys. Al febrer del 2016 se celebraren les primeres eleccions a la nova cambra, en les quals Unió de Pagesos continuà mantenint l'hegemonia, seguida dels JARC, mentre les altres dues formacions en quedaren fora..