Fill d’un dirigent de la premsa oficial franquista, es graduà l’any 1963 a l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid i fou redactor en cap del diari Pueblo i més tard subdirector d'Informaciones. Cap d’informatius de RTVE en el darrer Govern franquista (1974), l’any 1976 fou cofundador del diari El País, del qual fou director fins l’any 1988, quan passà a dirigir com a conseller delegat el grup de comunicació Prisa, editora d’aquest diari, fins el 1999. L’any 2008 ocupà el càrrec de director executiu de Prisa i l’any 2011 assumí la presidència del consell d’administració del diari.
És autor d’assaigs sobre comunicació i política (La España que bosteza: apuntes para una historia crítica de la transición, 1981; El tamaño del elefante, 1993; Cartas a un joven periodista, 1997; El pianista en el burdel, 2009) i de novel·les de tema polític (La rusa, 1986; La Isla del viento, 1992; La agonía del dragón, 2000; Francomoribundia, 2003). Membre del grup de Bilderberg i del Club de Roma, el 1996 ingressà a la Real Academia Española i el 2000 a l’Acadèmia Europea de Ciències i Arts. Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals cal citar el Premio Nacional de Periodismo de España (1983) i el premi internacional Trento de periodisme (1987).