François Hollande

(Rouen, Normandia, 12 d’agost de 1954)

François Hollande

Polític francès.

Llicenciat en dret per la Universitat de París, diplomat per l’Institut d’Études Politiques i per l’École des Hautes Études Commerciales (HEC) el 1975, l’any 1980 es graduà per l’École Nationale d’Administration (ENA).

Ingressà al Parti Socialiste  (PS) el 1979 i esdevingué conseller econòmic de François Mitterrand. Ascendí en la jerarquia del partit, i el 1995 fou portaveu de Lionel Jospin i del PS a l’Assemblea Nacional. El 1997 fou nomenat primer secretari del partit, càrrec que ocupà fins el 2008, que fou succeït per Martine Aubry. Fou diputat pel departament de Corresa (1988-93 i a partir del 1997), de la capital del qual (Tula) fou nomenat alcalde el 2001, càrrec que exercí fins el 2008. Aquest any accedí a la presidència del departament.

Al març del 2011 presentà la candidatura de la coalició d’esquerra PS-Partit Radical en les primàries per a les eleccions presidencials de l’abril del 2012. Inicialment superat per Dominique Strauss-Kahn, la retirada d’aquest a causa de l’escàndol sexual en què es veié implicat el portà a ser designat candidat a l’octubre. Elegit president de la República, nomenà un executiu encapçalat per Jean-Marc Ayrault després de les eleccions del juny, en les quals els socialistes obtingueren majoria.

Compromès amb un programa de clar accent esquerrà, algunes de les seves propostes, com la d’un impost sobre la renda de fins a un 75% per a les grans fortunes, i un fort augment de la despesa en algunes prestacions públiques en plena recessió foren molt controvertides, tant a l’interior com des de la Unió Europea, que l’instà a reduir l’elevat dèficit i a combatre l’atur, també en augment. En política exterior, el 2013 intervingué militarment en les crisis de Mali i la República Centreafricana. Després del fort retrocés socialista en les eleccions locals del març del 2014, nomenà un nou govern encapçalat per Manuel Valls com a primer ministre.

La incorporació de Valls, amb un programa de retallades i de reforma que liberalitzava el mercat laboral, provocà divisions entre els mateixos socialistes (a l’agost tres ministres dimitiren) i una onada de protestes. La reforma, tanmateix fou avalada per Hollande i aprovada al juliol del 2016. Amb les victòries al llarg del 2014 en les eleccions municipals i al Parlament Europeu, i amb l’entrada del seu primer representant al senat, la consolidació del Front Nacional desafià la política tradicional francesa simbolitzada sobretot per la presidència de la república. Hollande també hagué d’afrontar la pitjor onada de violència política a França des de la Segona Guerra Mundial, amb prop de dos-cents morts a conseqüència del terrorisme islamista (atemptats de Charlie Hebdo i del tretze de novembre a París, i a Niça), justificats pels seus autors per la creixent implicació francesa en la guerra de Síria. En un escenari d’incertesa política i d’erosió dels indicadors macroeconòmics, Hollande anuncià al desembre del 2016 que no es presentaria a la reelecció de l’abril del 2017. Pocs dies després Manuel Valls dimití com a primer ministre per a optar a la candidatura presidencial, i fou substituït en el càrrec per Bernard Cazeneuve. El 14 maig de 2017 fou succeït a la presidència de la república per Emmanuel Macron.

Des del 1978 fou parella de fet de la candidata socialista en les eleccions presidencials del 2007 Ségolène Royal, de la qual se separà aquell any. És autor d’assaigs de tema polític.